Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Castell de l’Estada
Art romànic
El castell de l’Estada, conegut també amb el nom de “castell dels Moros”, és emplaçat aigua amunt del nucli de Senet i vora el molí de Senet, damunt d’un esperó rocós situat al bell mig del llit del riu 1 483 m L’accés es fa des de Senet per l’antic camí que puja al castell per la banda nord Presenta una torre i un recinte rectangulars La muralla envolta tota la superfície del monticle protegint l’entrada Es tracta d’una construcció baix-medieval, on s’observen els suports del bigam i espitlleres a dos nivells Tot i que no se’n troba cap esment anterior al 1300, el topònim…
Castell de Rocafort (Martorell)
Art romànic
Situació Vestigis de mur i base d’una torre, arrapats a la cinglera, gairebé els únics elements visibles d’aquest castell ECSA - E Pablo Els vestigis d’aquesta fortificació es troben al costat de l’església de Sant Genís, a ponent de la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Història Tot i que el monestir s’anomenà en origen Sant Genís de Castellví, el topònim Rocafort apareix esmentat ja als primers documents, de la qual cosa es dedueix que era anterior Probablement hi devia haver alguna petita fortificació Tanmateix, les restes conservades són datables als anys centrals del segle XII,…
Sant Feliu d’Aiguatèbia (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
El primer esment d’aquesta església és de l’any 984, en què Guadamir, Sunegil, Guifré, Sunifred, Daniel, Cristòfol, Tudiscle i Trencà, davant de Bernat, vescomte de Conflent, el jutge Sunifred i altres prohoms, juraren sobre les relíquies de sant Feliu, l’església del qual es trobava a Aiguatèbia, que retenien injustament catorze peces de terra de l’alou d’Aiguatèbia i procediren a la seva evacuació Sant Feliu d’Aiguatèbia era una església parroquial propietat dels vescomtes de Conflent, senyors d’Aiguatèbia Fou cedida amb tots els seus drets entre els anys 1069 i 1086 a la…
Santa Eulàlia d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en direcció…
Johann Christoph Pezel
Música
Compositor i instrumentista alemany.
Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons, titulades Hora…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia catalana
Prehistoriador i historiador.
Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del…
Jaume Canyameres i Cortázar
Història
Activista cívic i cultural.
Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau…
Pedagogia de l’Espectacle
Cinematografia
Moviment cultural creat a Terrassa el 1976 per Josep Maria Font i adscrit a Òmnium Cultural.
Nasqué amb la intenció d’unificar diverses iniciatives d’entitats i grups locals per tal d’oferir espectacles als escolars i amb la intenció d’organitzar sessions de música, teatre i cinema Es creà a partir de l’experiència de Rialles, i es constituí un consell assessor integrat per Joan Casals, Pau Monterde i Antoni Verdaguer Inicià una acció combinada amb l’organització d’espectacles i l’actuació pedagògica a les escoles El 1981 estrenà un curt realitzat per Jan Baca, Toni Garriga i Antoni Verdaguer per donar a conèixer les seves activitats a les escoles i les associacions de pares L’any…
Ocaña, retrat intermitent
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-1978, Documental, 85 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Prozesa Barcelona GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Luis Poirot de la Torre Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Sanchis MUNTATGE Emili Rodríguez Osés, Valeria Sarmiento MÚSICA Aureli Vila SO Enrique González INTERPRETACIÓ José Luis Pérez Ocaña Ocaña, Camilo Cordero Camilo, Guillermo, Nazario, Paco de Alcoy ESTRENA Barcelona, 01061978, Madrid, 07061978 Sinopsi Retrat de José Luis Pérez Ocaña, un pintor homosexual andalús que visqué al barri xinès de Barcelona al final de la dècada del 1960 Producció El director teatral…
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions que…