Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
normalització lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical (normativització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua (extensió social o normalització lingüística).
Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
cèl·lula mare embrionària

Cèl·lula mare embrionària de ratolins modificades a través de la recombinació gènica
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
modulació digital passabanda
Modulació en què el senyal modulador és digital i la portadora és una ona sinusoidal.
Mentre que per a distàncies curtes és possible de transmetre dades modulades sense portadora, és a dir, en banda de base, com sol ocórrer en les xarxes locals, per a distàncies grans és indispensable l’ús d’una portadora Així el desenvolupament de les telecomunicacions ha obligat a recórrer a múltiples variants de les modulacions digitals d’amplitud ASK, de freqüència FSK i de fase PSK, o a formes combinades En el primer cas, hi ha, per exemple, la modulació OOK On-Off Keying o modulació digital tot-res, en què un dels dos nivells d’amplitud del senyal modulat és zero si la modulació és…
antivirus
Electrònica i informàtica
Dit del programa capaç de contrarestar l’efecte d’un virus.
La majoria d’aquests programes detecten i netegen el programa infestat pel virus fins i tot n'hi ha que, a més, l’immunitzen més o menys eficaçment Així cal distingir genèricament entre programes detectors, eliminadors o reparadors i protectors Per a la detecció dels virus s’usen diferents tècniques La més simple és la detecció de virus coneguts l’antivirus coneix exactament la seqüència binària d’alguns virus és a dir, el seu codi, i això li permet fer una cerca per tots els fitxers del sistema per a veure si detecta aquesta seqüència El problema d’aquesta tècnica és la seva temporalitat…