Resultats de la cerca

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle  i El Orbe Literario   El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor ,  El Guardia Nacional , de Pau Piferrer,  El Constitucional 1839…

Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-94 Fou també…

Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i The Animal in…

Germà de Nikolaas Tinbergen Director de l’Oficina de Planificació 1945-55 i professor de planificació del desenvolupament a la Universitat de Rotterdam des del 1933 Especialista en models economètrics, estudià quantitativament els resultats de les mesures de política econòmica, sobre cicles, utilitzant les tècniques d’anàlisi de confluències desenvolupada per Ragnar Frisch Obtingué juntament amb aquest autor el premi Nobel d’economia 1969 les seves obres principals són Business Cycles in the USA 1919-1939 1939, The Dinamics of Business Cycles 1950, On the Theory of Economic Policy 1952,…

Fill de miners, participà en la fundació del partit comunista francès 1920 i n'esdevingué secretari general 1930 Diputat 1932 i impulsor del Front Popular, fou perseguit pel govern de Vichy i es refugià a l’URSS En tornar a França, fou diputat 1945, ministre d’estat 1945-46 i vicepresident del Consell 1946-47 Defensà, al partit comunista, una política d’aliança amb les altres forces d’esquerra i, a partir del 1956, n'inicià la desestalinització Dimití per motius de salut 1964

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…

Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat

A l’edat de quatre anys debutà en el cinema, on aviat fou l’actriu infantil més famosa Participà en diversos films realitzats gairebé per al seu exclusiu lluïment Bright Eyes , 1934 Our Little Girl , 1935 The Little Colonel , 1935 Heidi , 1937 Young People , 1940, etc, i el 1935 rebé un Oscar dedicat especialment en reconeixement a la contribució a la indústria de l'entreteniment Des de l'inici de la dècada dels anys quaranta la seva popularitat minvà gradualment, tot i que actuà en alguns films notables, com ara Since You Went Away 1944, de John Cromwell  The Bachelor and the Bobby-Soxer…

Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…