Resultats de la cerca

Lateral esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, la temporada 2003-04 debutà en la màxima categoria amb el Teucro de Pontevedra Passà a l’Ademar de Lleó 2004-07, amb el qual obtingué la Recopa d’Europa 2005, i més tard al Club Balonmano Ciudad Real 2007-11, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010, una Copa del Rei 2008 i una Copa Asobal 2008 Fou designat millor defensa de la Lliga Asobal en 2007-08 El 2011 fitxà pel FC Barcelona, i guanyà la Lliga 2012-18, la Copa Asobal 2012-18, el Mundial de clubs 2014, 2015, 2018, la Copa d’Europa 2015…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Salamanca, estudià posteriorment a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid, on obtingué el títol de director el 1961 Promotor de cineclubs i de revistes, fou un dels teòrics de l’anomenat “nou cinema espanyol” Dins aquest corrent realitzà el seu primer llargmetratge,  Nueve cartas a Berta 1966, pel qual guanyà la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià, i Del amor y otras soledades 1969 Després de la prohibició del film documental  Canciones para después de una guerra 1971, que no fou estrenat fins el 1976, continuà treballant…

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-irlandès informà,…

Estudià a la Universitat de Colúmbia i des del 1971 es dedicà a la docència de la literatura en escoles d’ensenyament superior, entre d’altres el Williams College 1982-2002 Els anys 1999-2003 presidí l’Academy of American Poets La seva poesia gira entorn d’experiències doloroses de l’existència humana, com ara la pèrdua, el distanciament, la ruptura o la mort, temes que exposà en un to distanciat, sobri i accessible, i per als quals prengué molt sovint la mitologia clàssica com a referència El seu primer recull, Firstborn 1968, rebé una bona acollida, que es consolidà amb els volums…

Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica, camp en el qual, en…

Advocat, ingressà al cos de policia i els anys 1952-58 treballà en una comissaria de Rio de Janeiro El 1963 debutà amb el recull de narracions Os prisioneiros Autor d’una trentena de títols de gènere negre, entre novelles i narracions, la violència i l’erotisme extremament gràfics del seu llenguatge i les seves imatges el situaren al centre de controvèrsies, que arribaren fins a la prohibició d’alguns dels seus llibres Entre les seves obres més difoses, dins i fora del seu país, hi ha les narracions Lúcia McCartney 1969, Feliz Ano Novo 1975, O cobrador 1979 i Carne Crua 2018, i les novelles…

Es graduà en literatura a la Universitat de Harvard 1961, on el 1963 obtingué un màster d’arquitectura El 1965 s’establí a la Gran Bretanya i el 1970 es doctorà en arquitectura per la University College de Londres La seva tesi doctoral, Modern Movements in Architecture 1973, fou el punt de partida d’una destacada producció teòrica i es convertí en un dels principals proponents del postmodernisme arquitectònic amb títols com The Language of Post-Modern Architecture 1977, What is Post-Modernism 1986 o Post-Modernism The New Classicism in Art and Architecture 1988 També fou conegut pel disseny…

Filla d’un republicà que durant els anys que ocupà l’alcaldia del seu poble hi establí el primer grup escolar públic, estudià a l’Escola Normal de Barcelona, on obtingué el títol de mestra Després d’exercir a Pineda de Mar Maresme i Montmajor Berguedà cursà estudis a l’Escuela de Magisterio de Madrid 1924-28 Seguidora de les teories de la Institución Libre de Enseñanza, fou docent a Madrid, on aplicà l’ideari krausista  de Fernando Giner de los Ríos En esclatar la Guerra Civil passà a Catalunya, on dirigí l’ Ajut Infantil de Rereguarda El 1939 creuà la frontera amb un grup d’infants i, un…

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — maig del 1958, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…