Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
música turca
Música
Art musical conreat pels diversos pobles turcs.
Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna segles IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del segle XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus i després en…
tàntal
Química
Element químic, de nombre atòmic 73 i símbol Ta, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició Fou descobert l’any 1802 per AEkeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per Wvon Bolton És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita Fe,MnTa₂O₆ El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 0,0123% i 181 99,988% El 1 ⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 10 1 3 anys Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest…
Museu d’Història de Catalunya
Museu
Museu inaugurat el 1996, dependent de la Generalitat.
Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…
Lluís Benejam i Agell
Música
Violinista i compositor.
Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen un primer quartet de corda…
Daniel Barenboim

Daniel Barenboim
© Associació Nacions Unides
Música
Director d’orquestra i pianista israelià d’origen argentí.
Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…
,
Sant Sadurní d’Auses (les Valls d’Aguilar)
Situació Vista de les seves malmeses ruïnes des del sector nord-oest ECSA – JA Adell L’antic poble d’Auses, avui desaparegut, era situat en el lloc on actualment hi ha el mas d’Auses, reconstruït recentment, en un sortint a l’esquerra del riu de la Guàrdia, en el camí que va de Trejuvell a la Guàrdia d’Ares aquest camí passa per sobre de l’indret on hi havia la nau de l’església de Sant Sadurní JAA Mapa 34–11253 Situació 31TCG566837 Història Es té notícia que l’any 1078 el comte Ermengol IV d’Urgell donà al comte de Pallars, Ramon V, a la seva muller Valença i al seu fill Arnau, els castells…
Sant Martí de Mont-lleví (Peramola)
Art romànic
Situació Capella romànica, avui transformada en cuina del mas de Mont-lleví ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Martí de Mont-lleví és totalment integrada en les estructures de la casa de Montlleví, de la qual constitueix la cuina Mapa 34-12291 Situació 31TCG549581 Per a anar-hi, des de la carretera de Peramola a Cortiuda, passada la casa de la Mora, cal prendre un camí a l’esquerra cap a ponent, i seguir sempre les cruïlles a l’esquerra En uns 3 km s’arriba a la casa de Mont-lleví, abandonada JAA Història L’any 1854, entre els masos existents al terme de Peramola, hi figura el de Mont-…
Sant Jaume de Puigpalter (Banyoles)
Art romànic
Situació Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament F Tur L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 832634 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut, i un cop deixada la zona urbana de Banyoles barri de Can Puig cal agafar a la dreta una petita carretera ara asfaltada, que condueix directament al turó de Puigpalter L’esglesiola de Sant Jaume és voltada de…
Sant Martí d’Estet o de Veri (Bissaürri)
Art romànic
Situació Interior de l’església, vers ponent, on es conserven la volta i estructura romàniques ECSA - J AAdell L’església de Sant Martí d’Estet és situada a la part alta del nucli semiabandonat del mateix nom, al qual s’arriba per un trencall de la carretera de Bissaürri a Gavàs JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH954052 Història Aquesta església es documenta des del 1068, any en què en el capbreu dels delmes de Castilló de Sos figura el prevere Iquila de Sant Martí d’Estet Probablement, el lloc va ser concedit pels Erill a l’orde de l’Hospital JBP Església És un edifici d’una sola nau, coberta…
Othmar Schoeck
Música
Director d’orquestra i compositor suís.
Vida Fill del pintor Alfred Schoeck, començà a compondre abans d’iniciar la seva formació musical i el 1905 ingressà al Conservatori de Zuric, on estudià amb K Attenhofer, R Freund, F Hegar i L Kempter Al cap de dos anys es traslladà a Leipzig per ampliar coneixements amb M Reger El 1908 tornà a Suïssa i compaginà la composició amb la direcció coral Director de l’Orquestra Simfònica de Sankt Gallen 1917-44, rebé diferents distincions i premis honorífics al llarg de la seva vida, entre els quals el doctorat honoris causa per la Universitat de Zuric 1928 Els lieder de Schoeck, que ocupen gran…