Resultats de la cerca
Es mostren 32635 resultats
L’arquitectura religiosa a la prehistòria
Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…
Els gasteròpodes fòssils
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen la classe de molluscs vivents més nombrosa, i són coneguts des del Cambrià El seu model de diversificació en els nivells taxonòmics elevats no presenta restriccions periòdiques al llarg dels temps geològics, com passa entre els cefalòpodes o entre els braquiòpodes Representen un grup extremament adaptable i han tingut diversos períodes de diversificació i de radiació adaptativa En nombre d’espècies vivents, representen un 80 per cent aproximadament de tots els molluscs, i són considerats el segon grup més nombrós d’organismes després…
Introducció al Modernisme
El Modernisme és el moviment que més força ha tingut en l’art català modern Cap altra tendència ha estat tan carismàtica i amb un pes tan gran, fins i tot a nivell popular, i evidentment no és tan sols un moviment de les arts plàstiques sinó que afecta tot el conjunt de la cultura catalana Fins a l’adveniment del Modernisme l’art català modern –a l’època medieval sí que ho havia fet i més tard potser només ho farien els escultors neoclàssics Campeny i Solà– gairebé mai no havia assolit un nivell veritablement comparable als principals focus artístics de l’art occidental Només per això el…
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
El marc geogràfic del romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Vall d’Aran amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Vall d’Aran és una de les comarques més muntanyenques del nostre país Situada al sector occidental del Pirineu català, en plena zona axial, té una extensió de 633,78 km 2 , ocupant el 26è lloc en importància entre les comarques catalanes, i això representa un 1,98% de la superfície total de Catalunya Aquesta vall, capçalera del riu Garona, es diferencia clarament de la resta de les valls pirinenques del Principat perquè és l’única que és oberta cap al vessant…
Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard (Toses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat…
Sant Daniel de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Daniel de Girona, l’únic monestir de monges benedictines que subsisteix en el mateix lloc on fou fundat a l’inici del segle XI TAVISA El monestir femení de Sant Daniel és situat a la vall del mateix nom, a la riba dreta del riu Galligants, a uns 2 km del monestir de Sant Pere de Galligants, fora muralles de la ciutat de Girona Mapa L39-13334 Situació 31TDG868488 JAA Història Aquest és l’únic monestir benedictí femení d’època medieval que, juntament amb el de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona, s’ha conservat fins avui A més es troba emplaçat al mateix lloc on…