Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…

Vida No es té gaire informació sobre la seva etapa de formació i els seus primers passos com a compositor Les primeres notícies de les quals es té coneixement el situen al nord de França, fet que permet suposar una sòlida formació en la tècnica polifònica francoflamenca És possible que fes alguna estada a Itàlia S’establí a París poc abans del 1564 i allí gaudí de la protecció d’alguns nobles hugonots De fet, la seva fe protestant marcà profundament tota la seva producció musical La major part de la seva obra és constituïda per arranjaments de salms amb major o menor complexitat, des de les…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de…

Estudià batxillerat al collegi Sant Alfons, de Palma, filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià i s’especialitzà en història a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 Doctorat per la Universitat de Barcelona 1972, exercí l’ensenyament en diversos centres de Palma i de la Part Forana de Mallorca Entre el 1973 i el 1978 fou professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, a Palma Membre del Patronat d’Estudis Universitaris per a la creació d’una universitat en aquesta ciutat, des del 1978 és professor de la Universitat de les Illes Balears El 1984 assolí la categoria de…

Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…

Vida i obra Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític Abric Romaní, Capellades a l’època històrica Empúries, amb especial incidència en l’art prehistòric Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol, un camp en…

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …