Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
© Fototeca.cat
Història
Hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs.
Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà alguns treballs…
El pensament polític liberal: originals i traduccions. 1808-1898
La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…
Francesc Bouligny i Paret
Historiografia catalana
Historiador, colonitzador, traficant d’esclaus i militar.
Els seus pares, comerciants marsellesos de remot origen italià, s’establiren l’any 1717 a la ciutat d’Alacant amb l’adveniment de la dinastia borbònica Al voltant del 1758, els Bouligny arribaren al seu zenit a Alacant, i de seguida començà la decadència familiar Francesc, el setè de tretze fills, després d’estudiar gramàtica durant tres anys a la Universitat d’Oriola, i en vista de la mala marxa del negoci familiar, ingressà en la milícia, com a cadet al regiment d’infanteria de Zamora Dos anys després passà al regiment de Reales Guardias de Infantería Española, i al cap de dos anys més, al…
Mallorca durante la Primera Revolución (1808-1814)
Historiografia catalana
Obra de Miquel dels Sants Oliver, escrita el 1901 a Palma.
Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser…
San Roque
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat al Campo de Gibraltar, a la badia d’Algesires.
Centre agrícola i comercial al Campo de Gibraltar, prop de la costa de la badia d’Algesires Indústries alimentàries i de materials per a la construcció
Chipiona
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, vora l’oceà Atlàntic, a la regió de Las Marismas.
Centre agrícola, turístic i d’estiueig
Setenil
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a la Serranía de Ronda, a la serralada Penibètica.
Hi ha agricultura i ramaderia S'hi elabora oli i sabó Forma part de l’anomenada ruta de los Pueblos Blancos, d’interès turístic
Lixus
Ciutat antiga
Ciutat feniciopúnica, mauritana i romana prop de Larraix (Marroc).
És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella (alcalde).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan segle XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes Tant els…
Cristòfol Martí de Montúfar
Medicina
Metge.
Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del Regiment de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina