Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
comtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte.
El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes sovint apareix amb el nom de pagus Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria paria Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona pràcticament sense comte propi, Manresa sense comte Girona, Empúries, Peralada sense comte Rosselló, Conflent…
Sant Corneli (Orís)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís, a la vila de Vinyoles d’Orís Segurament que era una capella rural i possiblement d’època visigòtica, ja que només es té coneixement de la seva existència per un document del 942 pel qual Guadamir, levita, fill de Sal la de Conflent, fundador de Sant Benet de Bages, comprà diversos béns situats al castell d’Orís, a la vila que es diu Vinyoles una afrontació corresponia a la casa de Sant Corneli domum Sancti Cornelii No es coneix altra església amb aquesta advocació que la situada a Tavertet, però els dos termes…
Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional
Partit polític
Organització independentista fundada a València al febrer de 1987, en dividir-se el Moviment de Defensa de la Terra durant la seva II Assemblea Nacional.
Preconitzà la creació d’un Front Patriòtic que reivindiqués la unificació dels Països Catalans, la independència nacional, la protecció dels interessos dels treballadors del poble català i la defensa de totes les formes de lluita Després d’haver-se abstingut de participar en les eleccions autonòmiques de 1988, en les eleccions europees de 1989 presentà la candidatura Catalunya Lliure 16032 vots a Catalunya Fou implantat a Catalunya, País Valencià i Mallorca Mantingué relacions amb la Coordinadora Obrera Sindical, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i amb l’organització…
tractat dels Pirineus

Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents…
Torre o casa forta de Cadell (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb motiu dels molts serveis que n’havia…
Castell de Sautó
Art romànic
No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a un mur…
Sant Laurènç de Puèg-laurènç
L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim…
Josep Borralló
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra El 1916 creà la revista La Côte Vermeille, revue mensuelle, religieuse, historique et littéraire des paroisse du doyenné d’Argelès Publicà monografies i articles en les revistes locals, especialment sobre la regió rossellonesa d’Argelers, entre les quals destaquen Le culte de l’Immaculée Conception chez les catalans 1908 Le Val de la Pava ou la chapellenie majeure d’Ultrera et la seigneurie de la Pava 1916 L’abbaye de St-André de Sureda, etude historique 1916 Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909 “L’antique cathédrale d’Elne”, Guide annuaire du “Roussillonnais” 1908…
Michel Lethiec
Música
Clarinetista francès.
Començà els estudis musicals a Bordeus Posteriorment estudià al Conservatori de París, on es diplomà amb primers premis en clarinet i música de cambra Des del seu debut al Carnegie Hall de Nova York l’any 1980, ha fet una important carrera de solista amb gires de concerts a Europa, Amèrica i Àsia, al costat de grans intèrprets com Vladimir Spivakov, Josef Suk o Philippe Entremont Ha estat solista convidat amb el Quartet Talich i el Quartet Lindsay, i d’orquestres simfòniques, com la de Ràdio França o la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Defensor entusiasta de la música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina