Resultats de la cerca

Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora de K Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar al Metropolitan per desavinences amb l’empresari R Bing A partir d’aleshores, combinà les seves actuacions d’òpera i…

Format a les universitats de Wisconsin, Chicago, Harvard i Darmstadt, esdevingué especialista en processament de dades i càlcul automàtic El 1944 inventà i construí el calculador digital més gran del món, programable i precursor dels ordinadors actuals, que posteriorment perfeccionà 1947

Va fer investigacions sobre hormones sexuals, algunes de les quals, com també la vitamina K, aïllà i cristallitzà El 1943 obtingué el premi Nobel de fisiologia i medicina

Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a la millor…

Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva ideologia suposa…

Es formà a la seva ciutat natal, a Cracòvia i a París, on estudià amb N Boulanger i A Honegger Ferit a les mans durant la guerra, hagué de renunciar a una prometedora carrera de pianista i es concentrà en la composició i la direcció Dirigí successivament les orquestres filharmòniques de Breslau 1946-49, Katowice 1949-54 i Cracòvia 1954-56, i el 1956 guanyà el Concurs Internacional de direcció de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, gràcies al qual assumí la direcció de l’Orquestra Nacional de Varsòvia fins el 1959 G Szell el convidà a dirigir l’Orquestra de Cleveland, i això fou l’inici d’una…

El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà,  Must We Mean What We Say A Book of Essays  1969, adopta la perspectiva de la filosofia…

La geografia Maurici és d’origen volcànic El relleu és de muntanyes al llarg de la costa i de planes fèrtils a l’interior Pertot, petits llacs assenyalen l’emplaçament de volcans extingits El clima és monsònic, a l’estiu gener, febrer, i hi sovintegen els tifons L’agricultura ocupa el 15,3% de la població activa i aporta el 10% del PNB 1992 Prop de les tres quartes parts dels conreus 57% de la superfície total són dedicades a canya de sucre, segona exportació en importància Altres conreus són els del te, el tabac, l’àloe, el blat de moro i l’arròs, patates i altres tubercles, llegums,…

Louis Boulongne , el Vell París 1609 — 1674, fou un dels fundadors de l’Académie, Bon Boulongne París 1649 — 1717, fill de Louis Boulongne, decorà les capelles de Sant Jeroni i Sant Ambrosi als Invàlids de París Louis de Boulongne el Jove París 1654 — 1733, germà de Bon Boulongne, fou director de l’Académie i primer pintor del rei Treballà al palau de Versalles

D’ençà del 1971 forma part de la societat Avions Marcel Dassault-Breguet Aviation