Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Subcomandante Marcos
Política
Portaveu i líder de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).
Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de…
Tadeu Amat i Brusi
Cristianisme
Missioner paül i bisbe.
Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los Angeles, Santa…
Josep Teixidor
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i erudit.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…
,
Martha Argerich
Música
Pianista argentina.
Es revelà de molt petita com una gran intèrpret, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff i més endavant amb A Michelangeli El 1957 guanyà els primers premis dels concursos Busoni, de Bozen al Tirol del Sud i Internacional de Ginebra Poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964…
Benet de Sala i de Caramany
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1658 ingressà al monestir de Montserrat Estudià i ensenyà teologia al collegi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675 El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688— a Santa Maria de Gerri El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi El 1706 prestà obediència a l’…
Pedro Albéniz y Basanta
Música
Pianista, pedagog, organista i compositor castellà.
Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de…
,
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del…
literatura veneçolana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a Veneçuela.
Tradicionalment, hom considera el començ d’aquesta literatura en les Cartas de Relación 1498 de Colom i en les obres dels cronistes que el seguiren, dels quals cal destacar José de Oviedo y Baños Però no fou fins al final del s XVIII, arran de l’empirisme anglès i del pensament independentista nord-americà, que sorgí la veritable consciència d’americanitat Francisco de Miranda, Juan Germán Roscio, Simón Rodríguez, Francisco Javier Yáñez i Simón Bolívar són alguns dels escriptors més representatius, els quals, sobretot, utilitzaren el periodisme com a vehicle essencial en la difusió de les…
karate
Altres esports de combat
Esport de combat sense armes que consisteix a colpejar l’adversari concentrant tota la força del cos en un punt determinat.
Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina