Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut Universitari d’…

Les anomenades terres rares són un conjunt de 17 elements químics imprescindibles per fabricar tecnologia avançada mòbils, bateries, turbines eòliques o panells solars Tot i el nom, no són tan escassos com sembla, però la seva extracció és complexa i té un impacte ambiental considerable L’article “ Terres rares o rares febres ”, del geòleg David Rabadà i Vives, analitza per què aquests materials són tan valuosos, quins reptes econòmics i geopolítics plantegen i com condicionen la transició energètica Descobreix a  Divulcat per què la recerca de sostenibilitat i tecnologia està…

Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…

Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…

Doctor en filosofia i lletres, ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra 1955-60 A més d’obres de contingut religiós, escriví nombrosos articles i llibres de temàtica històrica Entre aquests últims cal destacar La crisis política del Antiguo Régimen en España 1950 Los sucesos de la Granja 1953, amb el qual obtingué el premi Lluís Vives El proceso de la convocatoria a Cortes, 1808-1810 1982 Las Cortes de Cádiz Informes oficiales sobre cortes Baleares, Valencia…

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…

Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el…

Format a l’Escolania de Montserrat, posteriorment prosseguí els estudis de piano amb JB Pellicer i els de composició amb E Morera i A Vives Mestre de capella a Sitges, parallelament a la seva activitat com a concertista, es dedicà a la composició Del conjunt de la seva obra sobresurten els quatre quartets de corda, un dels quals, el Quartet en re menor , fou premiat per la Generalitat de Catalunya i per la Institució Patxot Pel que fa a la seva obra orquestral, cal destacar el Poema psíquico 1928, la Suite 1929 i els tres Preludis simfònics 1930, dos dels quals foren estrenats…

Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de…

A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d' Antoni Mde Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor d’Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat de 1919-21, que fou director de la facultat de filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana  i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc , popular 1927, i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a Itàlia diversos…