Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Vicent Marés i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Fill de llauradors benestants, ingressà al Seminari de Sogorb i es doctorà en sagrada teologia Fou beneficiat de la parròquia de Sant Pere i Sant Nicolau de València des del 1650 fins al 1661, any en què prengué possessió de la rectoria del seu poble natal Posterioment ocupà importants càrrecs al bisbat de Sogorb, entre d’altres el de notari apostòlic, examinador sinodal, oficial de la Inquisició i visitador general de la diòcesi sogorbina És autor del llibre La Fénix Troyana epitome de varias y selectas historias, assi divinas como humanas, breve resumen de la población del…
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700,…
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un honor que tenia…
cirurgià | cirurgiana
Medicina
Persona que practica la cirurgia.
Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia…
Santa Maria de Belulla (Canovelles)
Art romànic
L’antic santuari i després convent dominicà de Belulla es troba a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes, sobre la moderna autovia de l’Ametlla Ara té entorn seu un modern conjunt residencial La capella existia o s’estava construint el 1279 quan Bernat de Monteys de Cardedeu va llegar una lliura de cera a l’obra de Santa Maria de Beluya La capella rep noves donacions el 1310 i el 1364 tenia un sacerdot que se n’ocupava quan el benefici quedava vacant el rector de Canovelles era qui presentava el nou titular Una tradició diu que la imatge de la Mare de Déu fou…
Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses
Art romànic
L’antiga església parroquial de Vacarisses fou consagrada el 20 d’octubre de l’any 1013 Amb motiu d’aquesta celebració, al mateix dia i sobre el mateix altar de l’església de Sant Feliu, es dirimí un plet entre Bernat de Viladecavalls i el veguer d’Olesa i Pierola, davant del bisbe Borrell d’Osona, que havia actuat de consagrant Tenim notícies d’un altre plet resolt també a l’església de Sant Feliu de Vacarisses l’any 1051 A precs de la reina Elisenda, que acabava de fundar el monestir de Pedralbes, l’any 1330, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, cedí a aquest monestir la parròquia de Sant…
Sant Miquel del castell de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església fou una capella castellera dependent de la parroquial de Fontllonga, i, a través d’aquesta, del priorat de Santa Maria de Meià El fet poc corrent de tenir la mateixa advocació la capella del castell i l’església parroquial de la població pot crear confusió, però possiblement la parròquia fou sempre la de la població i l’església del castell fou una simple capella Segurament que l’església de Sant Miquel del castell, com la parroquial, formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué realitzar abans de l’any 1040, ja que en una relació de…
Sant Jaume de Rocamora (Argençola)
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una…
Pere Moragues
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Escultor, orfebre i arquitecte.
El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers…
Sant Amanç del Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina