Resultats de la cerca
Es mostren 1617 resultats
Joaquim Llena i Cortina

Joaquim Llena i Cortina
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en medicina, exercí aquesta professió del 1988 al 1999 en diversos centres hospitalaris, entre els quals l’Hospital Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Comarcal del Pallars Del 1995 al 2006 fou alcalde d’Alt Àneu pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , i des del 2000 és el primer secretari del PSC a la Federació Territorial de Lleida Diputat al Parlament de Catalunya des del 1999, a partir del 2003 ha estat secretari de la Comissió Parlamentària d’Agricultura Al novembre del 2006, el president Josep Montilla el nomenà conseller d’agricultura,…
Boehringer Ingelheim
Medicina
Empresa farmacèutica alemanya.
Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i Sant Cugat…
benzaldehid

Reaccions típiques del benzaldehid
Química
Aldehid aromàtic, anomenat també essència d’ametlles amargues, pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i que hom el troba entre els productes d’hidròlisi de l’amigdalina.
És líquid a la temperatura ordinària, incolor, bull a 179°C, poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter Tècnicament hom l’obté per oxidació del tolué, en fase de vapor i en presència d’òxid d’urani o d’òxid de molibdé, o bé també per hidròlisi, en presència de pòlvores de ferro, del clorur de benzilidè aquest és alhora obtingut per cloració del tolué El benzaldehid presenta propietats i reaccions generals dels aldehids i les pròpies del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro És emprat com a intermediari en la…
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…
Estudis d’Història Agrària
Historiografia catalana
Revista interuniversitària especialitzada en història rural, i de freqüència irregular, fundada l’any 1978.
És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila,…
coma de Colatx
Conca d’alimentació del riu de Romedo, capçalera del riu de Lladorre, a la vall de Cardós (Pallars Sobirà).
És dominada pel pic de Colatx 2 556 m alt, a l’est del port de Colatx 2 416 m alt, i hi recolza l' estany de Colatx , que desguassa, per l’estany Senó, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx
agràs
Agronomia
Suc obtingut de raïms verds, de gust àcid, agradable, emprat com a refrescant en l’alimentació i en medicina.
Carlo Petrini
Ecologia
Gastrònom i activista italià.
Actiu en l’esquerra extraparlamentària, des dels anys setanta publicà articles sobre gastronomia en la premsa Arran de la mort d’una vintena de persones per la ingestió de vi adulterat, el 1986 fundà el moviment Arcigola, i el mateix any organitzà una protesta contra l’obertura d'un establiment de la cadena McDonald’s a la plaça Navona Roma El 1989 fundà a París el moviment slow food , que contraposà al fast-food i a les formes de vida associades al menjar ràpid produït industrialment Amb aquesta iniciativa defensà una alimentació basada en el gaudi i en els productes naturals i de proximitat…
seu
Alimentació
Bioquímica
Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera adient protegit de l’aire…
bec

Tipus de bec segons l’hàbit alimentari
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca
).
Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents Alguns el muden, sencer o per peces pot ésser constituït fins per quatre peces diferents la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera com en els coloms, o pot acabar en una ungla com en els ànecs La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat els granívors, fort i dur els que s’alimenten de nèctar, llarg i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina