Resultats de la cerca

Els mètodes d’accés són una part fonamental del programari d’un ordinador que li permeten comunicar-se eficaçment amb l’exterior i organitzar coherentment el seu espai de dades fitxers, formats, etc El mètode o protocol d’accés fa eficient la capacitat del medi de transmissió com a canal d’accés múltiple i, en particular, evita o redueix al mínim les collisions entre trames paquets d’informació enviats simultàniament per dos o més emissors Hi ha dos tipus bàsics de mètodes per a fer-ho, tots dos inspirats en els protocols ALOHA per a transmetre dades per ràdio, ideats els anys setanta a la…

És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori

És un líquid incolor, d’olor forta, insoluble en aigua i miscible amb alcohol, èter, hidrocarburs i altres líquids orgànics És inflamable i moderadament tòxic S'obté per hidrogenació catalítica del benzè i es troba formant part del petroli cru És utilitzat com a dissolvent d’olis, grasses i ceres i en la producció d’àcid adípic, hexametilendiamina i caprolactama, utilitzats en la fabricació de poliamides

Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta

Hi ha cadenes lineals i cadenes ramificades , en que sèries curtes d’àtoms de carboni formen cadenes laterals unides a àtoms de la sèrie més llarga o del cicle que constitueix la part principal de la molècula En algunes molècules, una o diversees baules de la cadena poden ésser un heteroàtom O, S, N, principalment