Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
velar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua.
En català són velars les vocals o’, ọ, u i les consonants k, g, w amb articulacions de l, sobretot implosives
aproximant
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant en què es dóna un acostament de dos òrgans d’articulació, amb un grau d’estretor menys marcat que en les fricatives. Ex.: [ß], [ð] i [ɣ].
artroplàstia
Operació quirúrgica que té per objecte construir una nova articulació que en substitueixi una altra de destruïda o d’anquilosada, la qual cosa és aconseguida generalment mitjançant la interposició de pròtesis.
El sistema muscular
Anatomia humana
El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats voluntàriament Per…
cacuminal
Lingüística i sociolingüística
Classe d’articulació, dita també cerebral
o retroflexa
, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.
Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià
Desviació del membre inferior de l’aparell locomotor
Patologia humana
Definició Són anomenades desviacions del membre inferior diverses alteracions de l’alineació normal entre la cuixa i la cama en què el genoll es desvia cap enfora, cap endins o cap enrere amb relació a la posició normal que li correspon Tipus L’alineació del membre inferior es defineix per la relació establerta entre l’os de la cuixa, el fèmur , i l’os més gruixut de la cama, la tíbia , que s’articulen al genoll Les desviacions del membre inferior es classifiquen segons el desplaçament que afecta el genoll, articulació que en llatí és anomenada genu, perquè, si aquesta es troba desplaçada,…
Narcís Oller i Moragas
Narcís Oller i Moragas.
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, traductor, periodista i dramaturg.
Vida i obra Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el…
,
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
postalveolar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada per alguns retroflexa, que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua a la zona posterior dels alvèols, per exemple, t i d en anglès.
jacànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes que fan de 25 a 50 cm i tenen els dits i les ungles extraordinàriament llargs i un esperó a l’articulació de cada ala.
El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica