Resultats de la cerca

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants…

Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que…

Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362…

Situació Façana de ponent, molt reformada, amb la portada i les obertures del campanar apartades F Tur El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 Per arribar-hi cal agafar des de Figueres la carretera que va a Besalú A 5 km de Figueres cal agafar, a mà dreta, la carretera local de Terrades, per la qual, a menys d…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de les…

Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d’Avinyó…