Resultats de la cerca

L'11 d'octubre hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Com és habitual, el president Aleksandr Lukaixenko, en el poder des del 2004, va obtenir un fort suport el 83,5% dels vots Com a nota curiosa, l'opció "Contra tots els candidats" va obtenir més vots que qualsevol candidat opositor, el 6,3% L'OSCE, que havia desplegat observadors, va manifestar que encara queda molt de camí fins a arribar a una autèntica democratització del país Dos dies abans dels comicis es va anunciar que l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, crítica amb Lukaixenko, havia obtingut el premi Nobel de…

La coalició Forces Cauris per un Benín Emergent FCBE, que dóna suport al president Thomas Boni Yayi, va revalidar la majoria parlamentària en obtenir 33 escons dels 83 en joc en les eleccions celebrades al final d'abril El resultat, però, mostra la pèrdua de suport de la formació presidencial, que va perdre vuit escons respecte a l'anterior consulta En l'oposició, dividida, la Unió fa la Nació es va mantenir com a principal força, amb 13 diputats, tres més que el Partit de Renovació Democràtica PRD i sis més que l'Aliança Renaixement del Benín-Despertar Patriòtic Quasi dos mesos…

El president Alassane Ouattara va ser reelegit per un segon mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada al final d'octubre El candidat opositor, Pascal Affi N'Guessan, del Front Popular Ivorià FPI, tan sols va aconseguir el 9% dels vots Ouattara, amb el suport de la seva formació, l'Agrupació dels Republicans RDR, i del Partit Democràtic de Costa d'Ivori PDCI, va guanyar en totes les regions del país, menys a Moronou, on va néixer Affi N'Guessan Enfortit per una victòria que no va ser contestada per l'oposició, Ouattara va…

Patrice Talon va ser elegit president de Benín en la segona volta © Yanick Folly Un empresari arribat de nou a la política, Patrice Talon, va ser elegit president del país en vèncer en la segona volta de la consulta, celebrada al març Talon va obtenir el 65% dels vots mentre que Lionel Zinsou, primer ministre i candidat de la coalició Forces Cauris per un Benín Emergent FCBE, amb majoria al Parlament, en va aconseguir el 34% El resultat va significar una derrota per a Thomas Boni Yayi, el president sortint que havia avalat Zinsou en nomenar-lo primer ministre l’any anterior Boni…

Fou fundat el 1972 amb el nom de Front National FN pel veterà de les guerres d’Indoxina i d’Algèria Jean-Marie Le Pen Ultranacionalista, recull el sentiment xenòfob de part de la societat francesa, i el racisme explícit ha estat causa de litigis contra els seus líders La dècada de 1980 inicià una trajectòria ascendent Tot i la seva implantació, el sistema majoritari a dues voltes ha perjudicat la seva representació El 1986, la supressió de la votació a dues voltes li donà 35 escons a l’Assemblea Nacional 9,7% dels vots El restabliment del sistema tradicional en reduí a un diputat la…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’operació de neteja ètnica…

Es llicencià en economia a la Universitat Catòlica de Guayaquil, i posteriorment amplià estudis a les universitats de Lovaina i Illinois, on el 2001 es doctorà Del 1993 al 2005 fou professor d’economia a la Universitat San Francisco de Quito, on arribà a ser cap del departament d’economia L’abril del 2005 fou nomenat ministre d’Economia en el govern d’Alfredo Palacios Dimití a l’agost arran d’un incident amb un préstec denegat del Banc Mundial A principi del 2006 fundà Alianza PAIS, amb el suport del qual i del Partit Socialista, guanyà les eleccions presidencials del 2006, derrotant el…

La notícia més important d'aquest any, sens dubte, va ser l'acceptació d'Albània com a país candidat condicionat a l'adhesió a la Unió Europea La Comissió Europea va donar aquest estatus al país al mes d'octubre, la qual cosa implicaria, una vegada completi el conjunt de reformes exigit per la UE en els àmbits judicial, parlamentari i d'administracions públiques, la seva designació oficial com a país candidat Encara que no consti en aquest paquet de reformes, la Unió Europea va mantenir la pressió sobre el Govern del primer ministre Sali Berisha perquè impulsi les…

El nou Govern de Beata Szydło va anunciar l’inici d’un programa de reformes socials i polítiques radicals a Polònia © Oficina del President de Polònia L'any va estar marcat per la celebració d'eleccions generals i presidencials Les eleccions presidencials celebrades al maig van suposar l'inici de la fi dels governs de centredreta de Plataforma Ciutadana PO, que després de vuit anys de govern va veure com el candidat del partit Llei i Justícia, Andrzej Duda, derrotava el candidat del PO, el llavors president Bronisław Komorowski Les eleccions generals celebrades a l'…

Com els darrers cinc anys, el país va viure sacsejat per la violència lligada a les bandes del narcotràfic i a la política repressiva practicada per l’Administració del president Felipe Calderón, amb acusacions cada cop més greus envers l’actuació de les forces armades També, les morts es van comptar per milers, i fins i tot es van donar episodis mai vistos fins ara, com va ser la massacre de Tamaulipas, el 6 d’abril, en la qual van morir, oficialment, 193 persones, la majoria, immigrants centreamericans que creuaven el país, amb l’objectiu d’arribar als Estats Units Tanmateix, fonts no…