Resultats de la cerca

La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera amb l’absis a llevant F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella pertany al mas del Coll, situat al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-occidental del terme Long 1°52’48” - Lat 41°47’00” Per visitar aquesta capella, cal agafar la carretera que de Manresa es dirigeix cap a Berga En arribar al quilòmetre 5,3 i just abans de travessar el pas a nivell, hom troba, a mà esquerra, una pista en bon estat que mena al mas del Coll, on hi ha la capella Els propietaris del mas en tenen la clau FJM-AMB Història Aquesta…

Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…

Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…

Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on…

Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es…

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses

És format per la unió del riu Grande i el Barrancas, que li aporta una cinquena part del cabal 850 km de longitud uns 1300 km de longitud amb el Grande 143,7 m 3 /s El seu règim presenta un màxim a l’estiu i un mínim a l’hivern, d’acord amb el règim nival dels seus afluents de capçalera Des de la confluència dels dos rius, el Colorado pren una direcció general de nord-oest a sud-est Rep, per l’esquerra, el riu Curacó i desguassa a l’Atlàntic formant un ampli delta

Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar

Se situa a la capçalera de la Bolzana, encerclada pel tuc Dormidor 1843 m al SW, la serra d’Escales 1724 m al S i el serrat Naut 1310 m al NE i coberta en una bona part pel bosc estatal de Salvanera pins, faigs, castanyers El poble 780 m d’altitud es troba vora la Bolzana, amb les restes de l’antic castell de Montfort una torre quadrada i del poble primitiu encimbellades damunt el nucli modern És un petit centre d’estiueig El terme comprèn, a més, els antics veïnats de Falgaret i Aussièras