Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
mamut
Paleontologia
Mamífer fòssil de l’ordre dels proboscidis, de la família dels elefàntids, que atenyia una gran alçada (3 m) i els ullals del qual podien arribar a fer 5 m.
La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
turbulència
Física
Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
Edward Victor Appleton
Física
Físic anglès.
Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947
anglonormand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte antic de la llengua d’oïl, trasplantat a Anglaterra després d’ésser conquerida pels normands (1066).
A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n aunt , francès antic ante i l’abundor d’arcaismes i anglicismes
hidroclorofluorocarbur
Química
Substitut del clorofluorocarbur, format per hidrogen, clor, fluor i carboni.
És més inestable que el clorofluorocarbur Tot i que també afecta la capa d’ozó, es calcula que pel fet de tenir una vida mitjana més curta els seus efectes representarien entre un 2% i un 10% dels efectes a llarg termini del clorofluorocarbur Tanmateix, també contribueix en gran manera a l’efecte hivernacle S’ha acordat que els països industrialitzats l’eliminin gairebé totalment —tret del 0,5%— el 2020, i que els països en desenvolupament en congelin l’ús el 2015 i l’abandonin totalment el 2040
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer…
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina