Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
mamut
Paleontologia
Mamífer fòssil de l’ordre dels proboscidis, de la família dels elefàntids, que atenyia una gran alçada (3 m) i els ullals del qual podien arribar a fer 5 m.
La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació
ortonèctids
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mesozous formada per petits animals marins, endoparàsits de mol·luscs, poliquets, nemertins i equinoderms.
L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
Edward Victor Appleton
Física
Físic anglès.
Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947
Júpiter
Imatge de Júpiter copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer…
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina