Resultats de la cerca

Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…

Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime Chávarri, Josep Maria Vallès…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…

Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical J Tate ocupà…

El TecnoCampus arrenca del projecte de prop d’un centenar de professionals del Maresme d’impulsar i implantar les tecnologies de la informació TIC a la comarca, objectiu que posteriorment amplià a altres àmbits empresarials, universitaris i tecnocientífics El 1999 l’Ajuntament de Mataró constituí la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme per a gestionar-ne la realització Hi participen també altres organismes, com ara el Consell Comarcal, i en són patrocinadors diverses empreses privades Pel que fa al finançament, hi han collaborat el Ministeri d’Innovació i Ciència, la Diputació de Barcelona, la…

Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…

La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc , que assolí un nivell elevat, amb collaboracions d’interès…

Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas , la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques Le Petit Jacques , Gaston Roudès Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer MGM, Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de…

Establert a Barcelona, començà dibuixant en revistes underground El Rrollo enmascarado , Víbora , Cairo , Raw , etc Amb el muntatge Gran hotel 1977 s’apropà a la creació artística Al final dels anys setanta obtingué renom internacional amb el disseny d’estampats i mobles tamboret dúplex , cadira autopista , llum impossible i ha participat en les activitats del grup italià Memphis El 1982 féu la primera exposició de pintures i el 1986 en féu una altra d’escultures El 1989 obrí estudi propi Ha collaborat amb arquitectes, entre els quals cal citar Arata Isozaki i Alfred Arribas En un dels…

Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona i Badalona El segon volum de la trilogia,  El trànsit…