Resultats de la cerca

Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València

D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos ‘Manual de dret’ i l' Epanagogé Feu construir la Néa — la nova…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a extramurs de la ciutat, junt a l’hospital superior, del qual fou la capella Sempre ha estat capella de l’hospital, del qual sempre ha depès L’hospital és documentat a partir del 1282, mentre que la capella apareix esmentada el 1300, quan es fa una deixa per a l’obra de la capella de Sant Andreu El fet de no ser esmentat l’hospital amb una advocació determinada fins que apareix aquesta deixa fa pensar que havia començat a construir-se recentment i que abans no en tenia L’actual edifici no conserva res d’aquesta capella

Els vestigis arquitectònics que resten avui dia de la capella de Sant Miquel, vora el castell, no corresponen per la seva tipologia a un edifici bastit en època romànica Segons una referència citada en Els castells catalans , vol VI I, 1979, pàg 508, l’any 1010 un tal Ramon Ponç de Ribelles féu una dotació a fi de construir una capella dedicada a sant Miquel Arcàngel, la qual, segons indica el document, s’havia de bastir prop del castell Cal dir que es dubta de la fiabilitat d’aquesta notícia, ja que no hi ha constància documental de l’existència d’un Ramon Ponç de Ribelles l’any…

Aquesta església en els seus orígens, segurament, es trobava al costat de la fortalesa de Bellvei No és documentada fins el 1279, en les relacions de les dècimes pagades per a les croades El bisbe Ponç de Gualba visità la capella l’any 1303, moment en què era regentada per Jaume Alomar Dos anys més tard, l’església s’atorgà a Guillem Miquel, procedent de la parròquia de Sant Ponç del Papiol En aquesta època era sufragània de la Gornal Va desaparèixer al segle XVII en construir-se l’actual església de Santa Maria de Bellvei, que esdevingué parròquia independent a partir del 1859

Aquesta esglesiola era situada dins el recinte del Fòrt, el qual fou fet construir pel vescomte Arnau I de Fenollet l’any 1172 Tot i que la capella, de la qual es desconeix l’advocació, degué ésser bastida contemporàniament a l’esmentada fortalesa, hom no disposa de referències documentals del seu passat medieval Les escasses notícies que n’han pervingut daten ja d’època moderna així, hom sap que l’any 1628 el cònsol Abrias, membre de la confraria dels penitents blancs, li atorgà un llegat de 100 lliures per a les obres de reparació que s’hi estaven duent a terme, però, malgrat…

Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J…

Fill i successor de Basili II, unificà una gran part de Rússia centralització del poder, unificació del sistema judicial, etc i lluità contra Suècia, els grans prínceps lituans i els livonians Repartí una part de les terres de la noblesa entre els soldats, establí relacions diplomàtiques amb diverses nacions europees i estimulà la influència cultural occidental Casat amb Sofia Paleòleg, neboda del darrer emperador bizantí, Constantí XII, importà a la cort la pompa bizantina, es donà el títol d’'autocràtor’ i adoptà l’àguila bicèfala de Bizanci Cridà l’arquitecte italià Aristotile Fieravanti…