Resultats de la cerca

L’índex sintètic de fecunditat o nombre de fills per dona ha retrocedit, a escala mundial, significativament en les últimes dècades L’any 2002 era de 2,8 fills, per bé que en una primera aproximació cal assenyalar que aquesta xifra és el resultat de dues grans situacions molt contrastades la dels països desenvolupats amb un índex d’1,6, és a dir, per sota del teòric llindar de reemplaçament de les generacions que s’estableix en 2,1 i la dels països subdesenvolupats, amb un índex de 3,1 3,5 si es deixa la Xina a part Als estats desenvolupats, s’observen poques diferències entre…

Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí d’advocat a Gran Canària, feina que abandonà per dedicar-se a la poesia Es donà a conèixer amb Escrito en el agua 1969, Los círculos del infierno 1976, El abedul en llamas 1978 i Otesnita 1979 Treballà en temes d’acció i dinamització culturals, raó per la qual fou un dels poetes de més projecció internacional de la poesia castellana de les darreres dècades, amb obra traduïda a més de quaranta llengües La seva obra poètica continuà amb  La visita del mar 1984, Solo muere la mano que te escribe 1989,  Los rostros escuchados 1989,  Resplandor…

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…

Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al  Prat de Llobregat  feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza principalment les…

Fins els anys seixanta fou l’única entitat dedicada a l’escafandrisme civil a l’estat espanyol, i tingué una considerable projecció social sobretot a causa de les seves nombroses actuacions de salvament i de rescat en mar L’estiu del mateix any de la fundació organitzà el primer curs de busseig, i al desembre un dels fundadors i primer president de l’entitat, Climent Vidal, publicà Hombres de otro mundo Manual del submarinista , utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i també en les activitats formatives de la marina militar de diversos països sud-americans Contribuí a la…

Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos avícola i porcina a…

Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà amb El ratpenat  dirigí…

Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…

El convent de Sant Francesc de Barcelona forma part de l’important conjunt d’edificis desapareguts al segle XIX en aquesta ciutat Conegut també amb el nom de Sant Nicolau dels Menors o dels Framenors, era situat al Raval, entre les Drassanes Reials, l’extrem de la Rambla i la plaça dels Framenors La tradició diu que en un petit hospital de peregrins s’hi va estar sant Francesc d’Assís el 1211, en la seva estada en la ciutat Tot i que el conjunt conventual tenia diverses edificacions bastides al llarg dels segles i enderrocades el 1837, hi hagué una primera església possiblement alçada entre…