Resultats de la cerca

Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant,…

La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya…

El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major part dels terrenys de conreu…

L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és baixa i…

L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…

Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…

Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és la denominació…

La tecnologia MOS és la base de la majoria dels circuits emprats en memòries digitals i en microprocessadors L’avantatge més important dels circuits MOS respecte als circuits bipolars, quant a integració a gran escala, és que amb tecnologia MOS hom pot integrar més transistors i més funcions en un sol xip, perquè un transistor MOS individual ocupa menys superfície i no conté tants defectes per unitat d’àrea, atès el procés de fabricació amb menys passos d’altra banda, els circuits dinàmics, que requereixen menys transistors per a realitzar una funció determinada, són possibles de construir…