Resultats de la cerca
Es mostren 1390 resultats
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…
Estructura dels virus
Patologia humana
L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa…
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
l’Alta Cerdanya

Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…
Castell de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Angle nord-oriental del castell, amb un parell de panys de mur, un dels quals apareix foradat per una finestra espitllerada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell s’escampen pel cim d’un turó, de poca alçada i emboscat, que es dreça a la riba dreta del riu Cornet, en un indret de la vall on el riu solca les terres septentrionals del terme, entre els territoris d’Avinyó i Balsareny Long 1°55’06” Lat 41°51’56” Per arribar-hi cal anar a Balsareny i agafar la carretera que mena a Avinyó Just després d’haver passat la fita del quilòmetre 39, hom s’ha de desviar a mà dreta per tal de…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A…
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés enllacen als voltants de Quesa Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen continental, la de la Canal de Navarrés conté també materials d’origen marí i, a la zona S, enllacen amb les successions neògenes implicades en els…
Sant Esteve de Viladamí (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església de Sant Esteve de Viladamí, reconstruïda al segle XVIII, sobre els murs d’una església romànica, visibles en tot el perímetre exterior, llevat de l’absis, que fou destruït totalment i reemplaçat per una capçalera poligonal A Bramon Viladamí és un poblet que es troba al sector més occidental de l’extens municipi de Vilademuls És format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres de poca elevació i, en general, cobertes de bosc A la vora de l’església parroquial de Sant Esteve, a la carena d’un serrat, hi ha un reduït agrupament de masos, al…
Paratge de la Farella (Roses)
Art romànic
Situació Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi Mapa 259M781 Situació 31TEG172791 Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení Cal seguir-la fins al coll de…
Els bericiformes: mirall o peix rellotge
L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina