Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Literatura catalana
Novel·lista, periodista i advocat.
Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat— és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica Com a periodista collaborà assíduament a “Tele-estel”, “Gorg…
Francesc Payarols i Casas
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un…
,
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…
papirologia
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia els papirs escrits.
És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals Pel que fa a…
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor i músic.
Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Continuà la seva important tasca pedagògica a Vic 1935 Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà…
,
Alícia Sánchez-Camacho i Pérez

Alícia Sánchez-Camacho i Pérez
© Partido Popular
Política
Política.
Visqué a Blanes fins als divuit anys Llicenciada en dret i màster en administració d’empreses, ha ocupat càrrecs públics entre els quals el de sub-directora general de Formació Professional, el de directora general de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball, el de consellera laboral de l’ambaixada espanyola a Washington, i el de delegada de l’ONU a Nova York Diputada pel Partido Popular al Parlament de Catalunya del 1999 al 2003, aquest any fou novament elegida al Parlament català, però passà el 2004 al Congrés dels Diputats després de les eleccions del març d’aquest any…
Marcel Breuer
Marcel Breuer Cadira Wassily (1925)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte, decorador i moblista hongarès.
A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-…
Joan Moll i Marquès
Música
Pianista mallorquí.
Inicià els estudis de música amb la professora C Vilella Més tard, a Barcelona, estudià el grau superior de piano sota la guia de J Gibert i Camins Posteriorment es traslladà a Alemanya, on residí durant nou anys i on amplià i perfeccionà els seus coneixements amb M Pinter, C Arrau i R de Silva Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals —destaquen els dels concursos d’Aarhus Dinamarca, 1967 i el de Múnic 1962—, oferí recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica Com a solista, actuà amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Organista i compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música…
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina