Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als…
correspondència
Matemàtiques
Una correspondència entre dos conjunts A
i B
és definida com un subconjunt del producte cartesià A × B
.
És fàcil de relacionar aquesta definició amb la idea intuïtiva de correspondència per exemple, si A és el conjunt dels països, i B el dels idiomes, la correspondència tal idioma es parla a tal país determina exactament un subconjunt de A × B el de les parelles a, b tals, que en el país a es parla l’idioma b En una correspondència el conjunt d’elements de A que apareixen com a primers elements de parelles de la correspondència és anomenat domini , i el conjunt d’elements de B que apareixen com a segons elements en les parelles de la correspondència, imatge Si cada element del domini només…
Castell d’Olost (Oristà)
Art romànic
El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a mínim La…
Santa Maria d’Oló
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oló Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que ha conservat fins ara La seva dependència anà lligada a les vicissituds del castell primerament depengué dels senyors del castell, la família Oló, després de la canònica de l’Estany i posteriorment de les Dignitats Reials El lloc és documentat des del 889, el castell des del 930 i l’església apareix esmentada el 999, quan es feu una deixa per a la seva dedicació, mentre que el 1077 se’n documenta una altra amb la mateixa finalitat El 1166 n’apareix una altra per a l’obra La parròquia apareix…
Santa Maria de Fucimanya (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a…
Torre d’Albió (Llorac)
Art romànic
La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds històriques que el…
Castell de Brullà
Art romànic
El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà a mans dels…
Castell de Ferran (Estaràs)
Art romànic
El castell de Ferran formava part de la marca del comtat de Berga Hi ha notícies del castell des de mitjan segle XI, quan els Cervera el tenien pel comte de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller van prometre al comte Guillem Ramon I de Cerdanya ésser-li fidels tant pel castell de Ferran com per altres de la contrada Malacara, Castellfollit de Riubregós Els Cervera continuaren essent senyors del terme al segle XII, en nom del comte de Barcelona, que havia heretat el comtat de Cerdanya En el testament de Ramon Berenguer III del 1130, el castell de Ferran consta…
la Vinyeta
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situada al peu de la serra de Curull.
Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola Té prop seu una capella del Roser 1775, avui sense culte Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina