Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Antoni Besses i Bonet
Música
Pianista i compositor català.
Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per a piano i…
El poema de la rosa als llavis
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1923.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923 L’argument del poemari gira a l’entorn d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intellectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió A l’hora de formar el codi d’imatges, Salvat hi barreja ingredients de la mitologia clàssica —el cupidell— i de la cortesia…
Cabellera de Berenice
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est del Lleó i al nord de la Verge, els estels més brillants de la qual són de quarta magnitud.
Breu història de l'univers
Els models cosmològics Quan parlem de l’univers ens referim a tot allò que existeix És un tema tan vast que de seguida ens preguntem si té sentit parlar-ne, atribuir-li propietats generals o fins i tot esbossar-ne una història Però és un problema que ha preocupat filòsofs i científics d’arreu del món al llarg dels segles Des de sempre, s’han fet moltes preguntes com és l’univers en conjunt, va tenir un naixement, s’acabarà algun dia Les idees més antigues de l’univers Al principi, la idea que es tenia de la totalitat del que existeix era limitada per força, ja que comprenia tot allò que es…
retrogradació
Astronomia
Fase del moviment aparent d’un planeta durant la qual aquest sembla moure’s en sentit contrari al del seu desplaçament real respecte als estels fixos.
El moviment real dels planetes té lloc d’W a E, i durant la fase de retrogradació hom els veu desplaçar-se d’E a W La retrogradació és un efecte de la combinació dels moviments reals del planeta i de la Terra, és a dir, que és un moviment relatiu del planeta respecte a la Terra La fase de la retrogradació és separada de la fase normal de moviment directe per un estadi en el qual el planeta sembla immòbil en el firmament i rep el nom d'estació
ball d’espases
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen espases a les mans, amb les quals, tot dansant, fan diverses figures, com passadissos amb volta, estels, etc.
Samarcanda
Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…
revolució sideral
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una posició caracteritzada per una certa direcció respecte als estels fixos, el torna a situar a la mateixa posició inicial.
En el cas d’un planeta, una revolució sideral és, doncs, una revolució completa d’aquest al voltant del Sol, i la seva duració constitueix l' any sideral per al planeta considerat El període de la revolució sideral de la Lluna constitueix el mes sideral o període sideral de la Lluna
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
Univers

Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.
L’estudi de l’Univers interessa no tan sols des del punt de vista de cadascun dels seus elements estels, galàxies, radiació, etc, sinó d’una manera global Així, interessa també sobretot el problema de l’estructura de l’Univers i la relació d’aquesta estructura amb el contingut de l’Univers Per a estudiar aquest problema han estat elaborats una sèrie de models cosmològics, la majoria dels quals es basen en la teoria de la relativitat general d’Einstein cosmologia Aquests models, en principi molt abstractes, han anat essent relacionats lentament amb dades que podien ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina