Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…
Francesc Sans i Cabot
Pintura
Pintor.
Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…
Jordi Casals i Ariet
Medicina
Metge viròleg.
De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat…
Gonçal Herralde i Grau
Cinematografia
Realizador cinematogràfic.
Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…
,
Al·lèrgia i atòpia
Patologia humana
Definició És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que en resposta al contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la major part de la població, origina una intensa resposta inflamatòria aguda Les manifestacions de l’allèrgia són molt variades i depenen dels teixits o òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala, de manera que es considera que aquest mecanisme patològic és responsable de trastorns com ara dermatitis atòpica, urticària i angiedema, rinitis allèrgica, febre del fenc, asma bronquial i xoc anafilàctic Cal destacar que en l’…
La Industrial Paperera, a Rosselló de Segrià
La societat anònima Anunci de la societat anònim Barcelona en la mano , 1884 La Industrial Paperera és l’única empresa anònima que es creà durant la febre d’or 1881 dedicada a la fabricació de paper La Industrial Paperera, SA és l’única empresa anònima que es creà a Barcelona el primer any de la febre d’or 1881, dedicada a la fabricació de paper I una de les poques d’industrials, cal afegir, ja que la majoria de les creades aquell any i el següent es proposaven allò que ara en diríem fer negocis, sense saber ben bé quins, i tenien un clar caràcter especulatiu El…
Filariosi
Patologia humana
La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’…
Artritis crònica juvenil
Patologia humana
La denominació artritis crònica juvenil inclou un grup d’afeccions inflamatòries articulars que afecten persones menors de setze anys durant un període de temps superior als tres mesos D’aquesta alteració, se’n diferencien tres tipus, segons la forma d’inici que presenten Es considera sistèmica quan provoca símptomes generals i afecta especialment les articulacions, poliarticular quan es presenten manifestacions en més de quatre articulacions, i oligoarticular quan l’afecció altera quatre articulacions o menys Aquesta malaltia és poc freqüent i de causa desconeguda Se suposa que hi deu haver…
síndrome respiratòria aguda greu
Patologia humana
Malaltia causada per un virus de la família dels coronavirus caracteritzada per l’aparició de febre alta, tos, cefalees, miàlgies i, sovint, pneumònia.
És coneguda per la sigla SARS, del nom en anglès severe acute respiratory syndrome S’originà a la província de Guangdong, a la Xina, i el primer cas fou detectat el 16 de novembre de 2002 Estesa a 29 estats, la major part dels casos tingueren lloc a l’Àsia oriental L’Organització Mundial de la Salut declarà contingut el brot el 5 de juliol de 2003, i des d’aleshores no se n’ha documentat cap nou cas Fins aquesta data hi hagué 8437 persones afectades, 813 de les quals moriren, en la seva majoria persones de més de 60 anys La transmissió de la malaltia és per aire, per gotes i per contacte El…
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina