Resultats de la cerca

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…

De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…

Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…

Les infeccions respiratòries agudes , denominació que inclou trastorns molt variats, constitueixen un dels tipus d’afeccions més freqüents durant l’embaràs La més usual és el refredat comú , que pot ésser degut a diversos microorganismes Els símptomes que provoca, com ara secreció nasal, mal de coll, febre escassa o cefalea, es poden reduir mitjançant un tractament simptomàtic amb utilització mínima de medicaments antitèrmics suaus i vaporitzacions En general es guareix sense complicacions al cap de pocs dies, per bé que de vegades es manté una secreció aquosa nasal durant molt…

El paludisme o malària és una parasitosi deguda a protozous del gènere Piasmodium , molt freqüent en la majoria dels països de clima tropical i subtropical, que bàsicament es manifesta amb crisis de febre repetitives i anèmia El contagi del paludisme es produeix amb la picada del mosquit Anopheles femella, que inocula a la sang del pacient els plasmodis responsables del trastorn, de manera que la malaltia és endèmica a les regions aptes per al desenvolupament d’aquest mosquit Al nostre medi, la malaltia incideix gairebé sempre en persones que procedeixen de zones endèmiques per…

L’abscés perifaringi constitueix una acumulació de pus en una cavitat que forma una prominència a la faringe i origina dolor i una deglució dificultosa Cal consultar el metge de seguida que sigui possible al cap d’una setmana d’haver-se iniciat una amigdalitis, quan ja semblava guarida, si sobtadament es presenten altra vegada febre i mal de coll, perquè s’hi podria haver format un abscés perifaringi L’abscés perifaringi sol originar una inflamació dels ganglis limfàtics de la zona, que poden arribar a formar una prominència visible per sota de l’angle de la mandíbula Per bé que…

L’ epistaxi , anomenada també rinorràgia o hemorrà gia nasal , consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses nasals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals, per bé que també pot baixar per la faringe i ésser deglutida L’epistaxi es presenta quan algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal s’esquinça Tanmateix, no sempre representa un símptoma de malaltia, ja que moltes persones que no pateixen de cap trastorn, especialment els infants, tenen epistaxis repetides de poca intensitat que no causen alteracions en la majoria dels casos aquestes…

El limfoma constitueix una tumoració maligna procedent del teixit limfoide, que normalment s’origina en un gangli limfàtic i que s’estén progressivament a la resta del cos, la qual cosa dóna lloc a manifestacions molt diverses, segons els òrgans que en són afectats Les manifestacions inicials del limfoma varien en els diferents casos De vegades, el primer signe de la malaltia consisteix en un bony localitzat que correspon al desenvolupament tumoral d’un gangli limfàtic, encara que no hi hagi cap molèstia addicional en altres casos, la malaltia es presenta amb alteracions múltiples que…

És coneguda per la sigla SARS, del nom en anglès severe acute respiratory syndrome S’originà a la província de Guangdong, a la Xina, i el primer cas fou detectat el 16 de novembre de 2002 Estesa a 29 estats, la major part dels casos tingueren lloc a l’Àsia oriental L’Organització Mundial de la Salut declarà contingut el brot el 5 de juliol de 2003, i des d’aleshores no se n’ha documentat cap nou cas Fins aquesta data hi hagué 8437 persones afectades, 813 de les quals moriren, en la seva majoria persones de més de 60 anys La transmissió de la malaltia és per aire, per gotes i per contacte El…