Filariosi

La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable.

Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud; són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat. El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’insectes o vectors contaminats, o també per la ingestió d’aigua o aliments contaminats; i s’estableixen als ganglis limfàtics, la pell, les mucoses i les membranes, on esdevenen individus adults. Les femelles eliminen periòdicament microfilàries, o larves prematures a la sang. El cicle del paràsit es completa quan diversos mosquits o mosques absorbeixen sang contaminada amb microlarves, que dins l’organisme es transformen en larves infectants que més endavant inoculen a d’altres subjectes. El procés infecciós només s’inicia al cap de diverses picades d’insectes infectats, perquè requereix un elevat nombre de larves, i a més a més d’ambdós sexes. Per aquesta raó, el trastorn només afecta els habitants o residents de les regions endèmiques, i és rar entre els turistes.

Les manifestacions i l’evolució són molt variables, segons l’espècie de filària que n’és responsable.

La filariosi de Bancroft i la filariosi de Malàisia, causades respectivament per Wuchereria bancrofti i Brugia malayi, les més esteses, cursen bàsicament amb limfangitis, o inflamació dels vasos limfàtics, i febre intermitent. Si el procés esdevé crònic, són freqüents certes complicacions, com ara l’elefantiasi, o gran tumefacció de tot un membre o de l’escrot, per l’obstrucció dels vasos limfàtics, i la formació d’abscessos que contenen cucs en diverses localitzacions, com els músculs, el fetge o la melsa.

La loaiasi, que és provocada per una espècie de filària denominada Loa loa i és endèmica a l’Àfrica Central i Occidental, sol manifestar-se amb episodis més o menys intensos i repetits d’inflamació o edema del teixit subcutani d’una extremitat. De vegades, els cucs es disseminen i provoquen conjuntivitis, artritis o meningitis.

L’oncocercosi, provocada per Onchocerca volvulus i endèmica a l’Àfrica Central i Occidental, a l’Amèrica Central i al Iemen, es manifesta amb nòduls, o petits tumors subcutanis, que contenen cucs, a la zona de la cintura, a les espatlles o al cuir cabellut. Són unes lesions molt pruriginoses i són freqüents les sobreinfeccions per gratament. En fases avançades, aquests nòduls poden assolir un volum considerable, fins al punt que apareixen com a masses penjants recobertes de pell. De vegades es produeixen lesions oculars greus, derivades de la propagació dels cucs a diversos teixits, com ara queratitis, o inflamació de la còrnia, que pot causar ceguesa.

La dracunculosi, que és provocada per Dracunculus medinensis i és endèmica en regions del Carib, Àfrica i Àsia, es contreu generalment per la ingestió d’aigua que conté uns crustacis minúsculs contaminats amb larves. En ésser ingerides, les larves perforen la paret intestinal, provocant febre, malestar general, dolor abdominal, nàusees i vòmits. Més endavant, les larves s’estableixen als teixits subcutanis, on esdevenen adultes i provoquen edemes localitzats i vesícules que, en assecar-se, formen úlceres. Les úlceres se solen assentar a les extremitats i, amb el pas del temps, poden adquirir un diàmetre considerable. Ocasionalment, pot advertir-se un cuc a la base de l’úlcera.

La diagnosi es basa en les manifestacions i es confirma identificant el paràsit en mostres de teixits o secrecions contaminades.

El tractament de fons consisteix en l’administració de diversos medicaments antiparasitaris, que actuen contra les microlarves o contra els cucs adults, com ara dietilcarbamazina, ivermectina o mebendazole, durant alguns dies o setmanes. També, de vegades, hom recorre a l’extracció manual del cuc adult d’una lesió determinada, per exemple als globus oculars o les úlceres cutànies, o bé a l’extracció quirúrgica d’un nòdul o altra lesió.