Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Sant Genís de Rubí o de Can Casanoves
Art romànic
Situació Vista de l’estat de ruïna avançada d’aquest petit temple A Moro Localitzada a l’oest de la ciutat de Rubí, concretament a l’extrem més ample de l’esperó que conforma la confluència de dos torrents que desemboquen, a l’oest, en el torrent de Serra Fossar Mapa 36-16420 Situació 31TDF183942 S’accedeix a l’ermita des de la ciutat, en direcció a Castellnou, passat Can Fatjó i l’avinguda de Josep Pujol on, al primer giravolt, s’obre un carrer tancat a l’esquerra que ens portarà a les ruïnes, properes a Can Casanoves Actualment la zona al voltant l’ermita està preparada per a acollir naus…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…
,
Els centrolòfids: trotllos
El trotllo negre Centrolophus niger , un peix que pot arribar a fer 1 m de longitud, és d’hàbits mesopelàgics quan és adult Com el trotllo ovalat Schedophilus ovalis , s’associa quan és jove amb organismes o objectes flotants Domènec Lloris La família dels centrolòfids és integrada per peixos de cos allargat, més o menys oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat Les escates, generalment de tipus cicloide, revesteixen tot el cos llevat del cap, que és nu i cobert de petits porus La línia lateral és una mica arquejada a la regió anterior però prossegueix…
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap cas n’hi ha de canines ni…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les…
Eriçó africà
L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa…
Senterada
Vista parcial de Senterada amb el riu de Bellera, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, que limita amb l’Alta Ribagorça a l’W i amb el Pallars Sobirà a l’E.
Situació i presentació El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt i a l’W amb el Pont de Suert El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus Aquestes…
Alella

Alella, on destaca l’església parroquial de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, és al sector meridional de la comarca i és situat a poca distància de la costa, a les faldes granítiques de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina