Resultats de la cerca

Es mostren 1146 resultats

Tipus d’helmints

Patologia humana
Segons l’estructura i les característiques sexuals, els helmints paràsits de l’home s’integren en dos grans grups els anomenats nematohelmints i els platihelmints Classificació dels principals helmints patògens per a l'home i malalties que causen grup gènere, classe o subgrup espècie malaltia nematohelmints Ascaris A lumbricoides ascaridiasi Toxocara T canis toxocariasi T cati ídem Trichuris T trichiura trichuriasi o tricocefalosi Enterobius E vermicularis enterobiasi o oxiürosi Strongyloides S stercolaris estrongiloïdiasi o anguilulosi Anquilostoma A duodenale anquilostomiasi o uncinariasi…
Enciclopèdia de medicina i salut

Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits

Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la…
Història natural dels Països Catalans

dalla

Oficis manuals
Eina de boter emprada per a polir en la qual la fulla, corbada als extrems, i el mànec, rectilini, formen com una D allargada, i la fulla té el tall amb filet i al costat que mira al mànec.
Gran enciclopèdia catalana

El picot garser mitjà

El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
Història natural dels Països Catalans

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans

revolut | revoluda

Botànica
En la prefoliació, dit de la fulla amb els marges enrotllats cap a la cara exterior o reversa.
Gran enciclopèdia catalana

floró

Heràldica
Adorn en forma de fulla, generalment d’api o de julivert, posat sobre el cercle d’una corona.
Gran enciclopèdia catalana

ganiveta

Tecnologia
Fulla d’acer, amb dos mànecs, afaiçonada de manera que fa rebava a cada banda d’ambdós cantells.
Accionada amb totes dues mans, el moblista poleix les superfícies ribotejades abans de fregar-les amb paper de vidre
Gran enciclopèdia catalana

albereda

Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera, integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l’àlber.
Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec
Gran enciclopèdia catalana

involut | involuta

Botànica
En la prefoliació, dit de la fulla amb els marges enrotllats cap a la cara interior o anversa.
Gran enciclopèdia catalana