Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Pont del Diable (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Atrevit pont que salva el barranc del Diable, que li dona nom, d’una profunditat propera als 50 m Arxiu Centelles Aquest pont és situat damunt del barranc del Diable, entre la Bastida de Bellera i les restes del monestir de Sant Genís de Bellera La torrentera en aquest indret té una profunditat molt notable, propera als 50 m Mapa 33-10214 Situació 31TCG303914 Des de Sarroca de Bellera hem d’agafar una pista de terra que va fins a Erdo i la Bastida de Bellera Des de la Bastida, hem de continuar avall per un camí que baixa parallel al curs del torrent, que resta a la nostra esquerra…
Sant Gil de Riudovelles (Tàrrega)
Art romànic
Situació Església de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la porta al mur de migdia reoberta fa poc en restaurar-se l’edifici ECSA-JA Adell L’església de Sant Gil és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil Aquest poble era un agregat de l’antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l’any 1969 Mapa 34-14 361 Situació 31TCG501199 El poble de Riudovelles és a mig camí de Tàrrega a Guissona per la carretera L-310 MLIR Història La primera notícia sobre l’existència d’aquest temple és de l’any 1098, quan consta en l’…
Sant Climent de la Tovenya (Graus)
Art romànic
Situació Porta d’arc de mig punt i brancals monolítics que s’obre a l’extrem de ponent de la façana sud Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’ermita de Sant Climent és situada a sol ixent de la Pobla de Fontova, a la riba dreta del barranc de la Bodegueta i aigua avall de la casa Baiona, vora el casal fortificat dels Tovenya, actualment mig arruïnat Mapa 31-11 250 Situació 31TBG871816 S’hi arriba per una pista que surt de la Pobla de Fontova i segueix en direcció a la casa Baiona JBP-JAA Història L’església de…
Pont del Diable (Isòvol)
Art romànic
Situació Única arcada subsistent de les tres que devia tenir aquest pont medieval sobre el Segre, al nord del tossal de Baltarga ECSA - J Bolòs Restes d’un pont situat sobre el riu Segre, al nord del tossal de Baltarga Mapa 35-10 216 Situació 31TDG019918 Seguint la carretera que va de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà, poc després de deixar a mà dreta el trencall que porta a Baltarga, hi ha un càmping, també a la dreta Al capdavall de la zona tancada pel càmping, a tocar del curs del riu, es troben les restes del pont JBM Història De l’antiguitat d’aquest…
Eines de Rotllí Gautier, mestre major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 27 d’octubre de 1442 Mossèn Pau Cardona, procurador de l’obra de la Seu Vella, fa relació de les ferramentes que eren del difunt Rotllí Gautier, mestre major de la catedral, i que foren comprades per la fàbrica “Còpia del discret mossèn Pau Cardona, procurador de la obra de la seu de Leyda, dels ferraments que la obra a comprat dels béns de mestre Rollí, quòndam, mestre de la obra de la dita seu” Divendres, vint-i-set del mes d’octubre de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC XXXX II “ Primo , XXXVIII parells de gúbies o informadós, a raó de VIII dinés per peça, que munten XXV sous,…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…
Pont de Sant Joan les Fonts
Art romànic
Situació El pont de Sant Joan les Fonts, vist des de llevant Tot i que ha estat refet segurament diverses vegades, alguns fragments de la construcció tenen un aparell d’època romànica J Bolòs Pont construït damunt el riu Fluvià, al costat de l’església romànica de Sant Joan Aquesta construcció, que degué ésser feta possiblement en relació amb l’església parroquial i amb el priorat de Sant Joan, devia servir, a més, per a comunicar amb facilitat la Vall de Bianya i la via que anava d’Olot cap a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG596736 Des de la carretera que va d’Olot i la Canya vers Besalú,…
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina