Resultats de la cerca

Influït per Sade, Poe i altres autors de la mateixa línia, escriví Les chants de Maldoror 1869, edició incompleta el primer cant fou publicat solt el 1868, poema en prosa sis cants Preparà un segon llibre, del qual aparegué el pròleg el 1870 Poésies La seva obra, manifestació d’una revolta agressiva contra tot, presenta un món allucinat, materialitzat sovint en imatges procedents de les ciències físiques i d’una gran càrrega onírica Influí damunt el surrealisme i el dadaisme

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Fou amic de SPetöfi, i un dels caps de la joventut revolucionària del 1848 Els temes principals de la seva poesia són l’amor no correspost, l’existència humana i l’actualitat política Els seus poemes es caracterizen per les imatges denses i vigoroses i l’expressió ombrívola del seu sentiment solitari de la vida És autor de manifests que testimonien la seva clarividència política Publicà dos reculls poètics Összes költemények ‘Poesia completa’, 1881 i Vajda János költeményei ‘Els poemes de JVajda’, 1895

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

El material dels ídols és molt divers pedra les columnes d’Hermes, fusta de certs arbres sagrats les oliveres de Grècia, bronze o metalls Sovint els ídols són fets, o recoberts, amb or i argent i vestits a la manera humana Hom reconeix el caràcter diví i sobrenatural dels ídols a través de la grandària desusada, el color desacostumat, el caràcter teriomòrfic, l’accentuació dels atributs sexuals, la multiplicitat dels sentits, el caràcter horripilant i corprenedor dels rostres, la vellesa i l’origen sagrat de les imatges

Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges

Com a manifestació de la cultura moderna, els pòsters tenen un valor artístic que ultrapassa llur significació El joc de formes i colors, més que el de paraules i imatges, hi exerceix una funció prioritària Els moviments sorgits de l’anomenada contracultura han prodigat llurs versions musicals, artístiques, polítiques, etc, dins una funció més decorativa que propagandística Generalment més artesà en la seva realització que el cartell, és entès com un ambientador visual dels espais públics i privats Per això és considerat també un mass-media més

Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996

Doctorat a la Universitat de Cambridge 1952, d’ençà del 1962 treballà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a Cambridge, laboratori que dirigí 1986-96 Especialitzat en el tractament matemàtic interpretatiu de les imatges obtingudes per microscòpia electrònica dels nucleosomes complexos d’ADN i histones, aportà també noves tècniques cristallogràfiques en l’estudi de l’ADN i les proteïnes al microscopi electrònic L’any 1982 li fou atorgat el premi Nobel de química Fou president de la Royal Society de Londres 1995-2000