Resultats de la cerca

Als seus inicis, i vinculat al grup “Five Architects”, rebé la influència del racionalisme de Giuseppe Terragni, que es manifesta en l’intent d’aconseguir una arquitectura pura, rebutjant tota significació transcendent com a paràmetre per a generar la forma Durant aquest període construí la sèrie de cases que van des de la House I 1967 fins a la House X 1975 i a Eleven Odd 1980, mitjançant tècniques de projecte com translacions, superposicions, simetries i antisimetries, girs, etc, aplicades a una figura geomètrica inicialment pura, generalment un cub Posteriorment, durant la…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980,…

Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona i de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat especialment per temes d’història agrària Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX , celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A García Sanz la Història agraria de la España Contemporánea 1985 Ha collaborat a Estructura social i econòmica del camp català 1983, que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977 D’entre les seves…

Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters  1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets  1969, Diving into…

Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…

Sorgí de l’adaptació als Països Catalans d’una iniciativa amb finalitats similars en suport del basc, la korrika , i es posà en pràctica per primer cop l’any 1993 a Mallorca El 1995 se’n feu la primera edició al País Valencià i des del 1996 a Catalunya Des d’aquest any l’entitat que l’organitza és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua CAL, coordinadament amb entitats de defensa del català de tots els Països Catalans, llevat del País Valencià, on la funció organitzadora la du a terme Acció Cultural del País Valencià  Des de fa uns quants anys, a Mallorca és coordinada per l’entitat…

Fou fundat el 1985 per Teresa Sagueiro veu, Pedro Ayres Magalhães guitarra, Rodrigo Leão sintetitzadors, Fernando Judice guitarra acústica, Gabriel Gomes acordió i Francisco Ribeiro violoncel, que n’han estat els membres principals Rebé el nom del convent de Madredeus de Lisboa, on el grup assajava en els seus inicis El descobriment i la incorporació de Teresa Salgueiro, aleshores una jove de disset anys que cantava fados en locals del Barrio Alto de Lisboa, fou decisiva en la popularitat del grup, molt arrelat en la tradició musical portuguesa i amb influència també de la música…

És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc de…

Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona , de la qual ha estat professor de filosofia contemporània 1975-90 Director de l’Institut d’Humanitats 1986-89, fundador de la revista cultural Saber 1980 i director fundador de la collecció Textos filosòfics d’Edicions 62 1981, ha estat collaborador regular del diari La Vanguardia 1980-96 i collaborador del diari El País Des dels seus inicis 2010 publica regularment articles d’opinió al diari Ara Collabora també amb la Cadena SER Ha publicat diversos llibres de tema filosòfic, generalment a l’entorn de la…

Interessat de molt jove en el cinema fantàstic amb criatures artificials com The Lost World 1925 o King Kong 1933, es formà en l’incipient cinema d’animació, que continuà després d’un parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, en què participà en la sèrie de Frank Capra, Why We Fight En els seus inicis professionals formà part de l’equip del seu mentor Willis O’Brien, amb el qual muntà contes per a infants i el 1949 estrenà Mighty Joe Young 1949, d’Ernest B Schoedsack, que el 1950 guanyà un Oscar als  millors efectes especials Es projectà, però, amb The Beast from 20,000 Fathoms…