Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
escultura
Nu femení, escultura de marbre d’Enric Casanovas i Roy
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…
Els Dalmau i la Societat Espanyola d'Electricitat
L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…
música de Grècia
Música
Música desenvolupada a Grècia.
Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…
La ciència popular
La ciència i la tecnologia en els costums i la vida quotidinana dels catalans Gairebé amb tota seguretat parlar de "les ciències i les tècniques populars" com fem aquí haurà causat la perplexitat de més d’un lector No ha de sorprendre pas que algú hagi trobat fora de lloc la inclusió de temes sobre la ciència i la tecnologia en una obra com aquesta, dedicada als costums i la vida quotidiana dels catalans Els antecedents són escassos en la producció dels nostres folkloristes, si deixem de banda Cels Gomis i alguns metges autors de topografies mèdiques en els anys a cavall del segle XIX i el XX…
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…
població
Sociologia
Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.
Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…
llibre
Impressió d’un llibre pel sistema òfset
© Fototeca.cat
Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.
Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina