Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
karate
Altres esports de combat
Esport de combat sense armes que consisteix a colpejar l’adversari concentrant tota la força del cos en un punt determinat.
Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…
Sant Aventí de Saünc
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de Larboust, a l’…
Cabussó coll-negre
El cabussó collnegre Podiceps nigricollis en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida 28-31 cm, amb el rar cabussó orellut P auritus Noteu també, la lleugera curvatura del bec Ramon Torres Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó i a l’estany…
Sant Romà (Brunyola)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat nordoriental amb la capçalera a primer terme J Recarens L’església de Sant Romà es troba en una zona plana, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Brunyola, a la riba esquerra de l’Onyar Mapa L38-13333 Situació 31TDG751419 JRR Història Aquesta ermita és esmentada inicialment el 1279 com a part del feu pertanyent al castell de Brunyola que Ramon de Cabrera vengué a Berenguer Gornau Apareix com a sufragània de l’església de Sant Amanç d’Anglès i, posteriorment, de Sant Martí Sapresa Durant el segle XV s’afegí l’actual sagristia JAM Església…
Vilatge del tossal de Rodamilans (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Fragment de mur que tancava el recinte del vilatge ECSA-J Bolòs El tossal de Rodamilans, poc prominent, se situa al sud-est de Torres de Segre, entre Carrassumada i l’embassament del Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TBF941991 Des de la carretera que va a Carrassumada, immediatament abans del cementiri del poble, surt una pista cap al sud-oest Al cap d’uns 700 m, cal girar a l’esquerra per una altra pista que ens portarà fins al peu del tossal Nucli urbà Aquest tossal, encara que poc destacat, és força gran Tot el planell superior és pla Per desgràcia, al damunt s’ha fet una plantació…
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
Algèria 2017
Estat
La delicada salut i les escasses aparicions en públic del president, Abdelaziz Bouteflika, van marcar la vida política del país Fa anys que s’especula sobre possibles successors, amb rumors intermitents que el seu germà Said pugui postular el càrrec Tampoc es descarta que l’actual president opti a la reelecció en un cinquè mandat en les eleccions previstes per al 2019 El 4 de maig, Algèria va celebrar eleccions legislatives Només el 35% dels votants inscrits van participar-hi, vuit punts menys que en les anteriors eleccions De fet, la taxa de participació va ser el principal centre d’atenció…
Exercici físic i aparell respiratori
Durant l’exercici físic el funcionament de l’aparell respiratori experimenta una sèrie de modificacions destinades, en conjunt, a facilitar l’ingrés d’oxigen des de l’aire ambiental fins a la sang i la sortida de l’àcid carbònic, ja en forma de diòxid de carboni, en un sentit invers Aquestes modificacions, que comencen a tenir lloc al cap d’uns pocs segons d’iniciat qualsevol tipus de treball muscular, només es mantenen si s’activa el mecanisme aeròbic d’obtenció d’energia per part del teixit muscular D’altra banda, aquestes modificacions, que són desencadenades per diversos mecanismes de…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina