Situació
Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada.
ECSA - J.A. Adell
L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc. (JAA)
Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH925169.
Història
No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església. El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de Larboust, a l’altra banda de la carena pirinenca, a la sortida del port de Benasc. Els naturals del país encara avui recorden romeries i pelegrinatges vers aquest santuari. (JBP)
Església
Planta de l’església amb una borda adossada al costat de ponent.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, a la qual s’afegí una borda al costat de ponent, ara ruïnosa, quan fou desafectada i emprada per a usos agraris. La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. La porta, feta amb arc de mig punt d’amples dovelles de pedra tosca amb l’aresta bisellada, s’obre a la façana oest. A l’absis hi ha dues finestres de doble esqueixada, l’una centrada i l’altra desplaçada cap al sud i paredada. A la nau, prop de l’extrem sud-est, hi ha una altra finestra, també de doble esqueixada.
Als paraments interns de la nau i de la volta s’observa una clara junta de discontinuïtat en la construcció, que es correspon amb una junta existent als paraments exteriors, just al lloc on es conserven, més o menys malmeses (especialment la nord), dues pilastres o contraforts. Aquesta junta representa, a l’exterior, un lleuger canvi de gruix del mur, un senyal clar que la part de llevant de la nau correspon a una fase constructiva diferent i precedent a la de la meitat de ponent. Sembla talment com si l’església hagués estat iniciada amb un projecte ambiciós, que quedà interromput, i que hagués estat acabada de forma rústega i menys acurada que el projecte inicial; aquesta circumstància es palesa especialment en la tecnologia constructiva dels murs, fets amb un aparell de carreus de pedra tosca i reble a la part de llevant i de reble irregular a la part de ponent. La volta és de carreus de tosca, com també ho són els carreus del suport d’altar conservat a l’obertura absidal. La part més vistent de l’edifici és sens dubte la decoració de la façana de l’absis, formada per un fris d’arcuacions sota el ràfec, tallades cadascuna en un carreu de tosca, que és completada amb un fris escacat. Presenta la peculiaritat que la tercera arcuació del costat sud, per tal d’emmarcar la finestra absidal, és desplaçada i trenca el ritme de les altres arcuacions i del fris escacat.
L’acurada execució escultòrica dels motius ornamentals, tot i la seva rusticitat, permet situar l’església dins l’òrbita de les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda, del segle XII, molt lluny dels seus models de l’inici del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàg. 11
- Benedicto, 1995, pàg. 126