Resultats de la cerca

Fou campió de Catalunya 1981, 1986, 1989 i d’Espanya 1986 del concurs general, en el qual també fou subcampió 1982, 1984, 1988 i tercer classificat 1983 També aconseguí diversos títols estatals per aparells És el gimnasta amb més participacions nou al Memorial Blume En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Campionats del Món 1983, 1987 i els Campionats d’Europa 1987 Aconseguí una medalla de plata 1983 i una de bronze 1987 per equips als Jocs Mediterranis El 1987 es llicencià en medicina i cirurgia general i s’especialitzà en medicina esportiva, ortopèdia i…

Es llicencià en dret Ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris de Barcelona i fou catedràtic a l’institut d’ensenyament secundari d’El Escorial Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats als volums del “Museo Español de Antigüedades” Dirigí “Semanario Popular” i la “Biblioteca de Autores Españoles de Rivadeneyra”, en què estudià i edità el Poema de Fernán González i contribuí a augmentar una collecció sobre poetes castellans anteriors al s XV El 1859 edità Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , d’ Agustí ↑ Eura , i el 1862 publicà a la “Revista de Cataluña” tres…

Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana Lo secret , i el breu…

Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a El Guardia Nacional  1836 i El Vapor  1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes El Dómine Lucas  1845 i El Áncora  1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al diari La…

Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967 l’obra ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1960, El món actual i el nostre país 1962, premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972,  Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , Revista de Girona ,…

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva renúncia al càrrec, i el bisbe…

Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de…

A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d' Antoni Mde Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor d’Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat de 1919-21, que fou director de la facultat de filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana  i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc , popular 1927, i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a Itàlia diversos llibres de…

El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona , Annals de l’…