Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Filòleg.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…
, ,
Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya
Economia
Escriptor, polític i economista.
El 1888 entrà a l’Associació Escolar Catalanista i, dissolta aquesta, s’afilià al partit republicà de Salmerón Llicenciat en dret a Barcelona 1894, fou redactor de La República , i el 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç i rebé la influència dels corrents anarquitzants i redemptoristes del Modernisme Així, donà conferències sobre política al Centre de Carreters i, amb Jaume Brossa, Sempau, A Cortada, Ignasi Iglésies, etc, fundà el grup cultural Foc Nou Fou, també, un dels fundadors de la revista Ciencia Social i tingué contactes amb grups anarquistes de Barcelona, fins que, el…
El comtat de Rosselló als segles IX i XIV
Art romànic
Els vescomtes de Rosselló als segles IX i X Des de la fi del segle VIII i durant el segle IX els vescomtes són delegats permanents, nomenats pels comtes en virtut de llur delegació reial, per a exercir funcions judicials i militars Al Rosselló, únicament són mencionats els següents Adelfons, vescomte, se’l troba participant com a jutge, el 2 d’abril del 832, amb el veguer Sperandeu, en un plet celebrat a Elna i presidit per Berenguer, aleshores comte de Tolosa i de Rosselló, en què foren precisats els límits de la cella de Sant Pere de Riuferrer, pertanyent al monestir de Santa Maria de…
Sant Pere de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i de les restes de l’antiga canònica A baix, l’església des del costat septentrional, amb el cimbori recuperat fa pocs anys ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo El conjunt de la canònica de Sant Pere de Ponts es troba al peu del castell de Ponts, al costat est Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia anterior JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG506423 Història Coneguda des del començament del segle XI, aquesta església, de sempre vinculada al bisbat d’Urgell, va tenir funcions parroquials i canonicals des d’aquest segle,…
Casimir Martí i Martí

Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies
AELC
Literatura catalana
Novel·lista, prosista, assagista i periodista.
Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies Tingué una formació autodidàctica Fou dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya 1937, escriví a Juliol i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove 1937-39 Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia Tornà a Europa 1947, i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio Després…
, ,
Vicenç Riera i Llorca
Vicenç Riera i Llorca
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Novel·lista i periodista.
Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…
, ,
Johann Pachelbel
Música
Compositor, organista i pedagog alemany.
Vida Inicià els estudis musicals amb Heinrich Schwemmer, que li ensenyà les primeres nocions de música, i amb GC Wecker, amb el qual aprengué composició i interpretació instrumental El 1669 ingressà a la Universitat d’Altdorf, però l’abandonà al cap d’un any a causa del seus migrats recursos econòmics El 1670 es matriculà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on gaudí d’una especial consideració per les seves excepcionalment bones qualificacions Gràcies a les seves demostrades aptituds musicals, les autoritats acadèmiques determinaren que continués estudiant al centre sota la supervisió de…
Sant Cebrià de Tiana
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…
Sant Pere de Clarà (Argentona)
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església prioral, amb un arcosoli fet per a una tomba d’estructura ja gòtica ECSA - Rambol Aquest antic monestir o priorat benedictí és situat en un extrem del terme d’Argentona, proper al poble d’Òrrius, a la demarcació parroquial del qual pertany Ocupa un petit turonet, enmig del bosc Mapa L37-15393 Situació 31TDG470501 És accessible per un trencall, senyalitzat, de la carretera que va a Òrrius i que surt de la C-1415 o carretera de Mataró a Granollers Es troba poc més d’1 km abans d’arribar a Òrrius La pista que hi porta té un cadenat, però és fàcil obtenir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina