Resultats de la cerca
Es mostren 2221 resultats
Cal Comte (Badalona)
Art romànic
A partir del segle XI trobem documentats alguns alous de la zona de Pomar El 1025 Godmar de Pomar actuava en un judici L’any 1031 Eimeric donava un alou consistent en una casa i vinyes al costat del camí de Campsentelles, i el 1068 se’n va vendre un altre al costat del camí de Sant Romà De tots els alous d’aquesta zona, el més important fou el de cal Comte, establert sobre una villa romana, prop de les sepultures olerdolanes de Can Buscà, i documentat des del 1030 Possiblement aquest alou es pot identificar amb el dels Godmar, i fins i tot podria ser el mateix que comprà el bisbe Godmar l’any…
Pere Joan Rejaule i Rubio
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana…
,
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
Higiene bucodental i prevenció de malalties dentals
La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions,…
figures de corrosió
Mineralogia i petrografia
Depressions que es formen sobre les cares d’un cristall en tractar-lo amb un reactiu apropiat, durant una quantitat de temps mínim.
Tenen formes geomètriques, amb una simetria íntimament relacionada amb els elements de simetria del cristall complet Poden servir per a deduir la veritable simetria del cristall
massa crítica
Física
Mínim de massa de material fissionable que ha d’ésser introduïda en un reactor nuclear per tal d’aconseguir una reacció en cadena.
La massa crítica depèn del tipus i de la forma geomètrica del material fissionable utilitzat
contra rellotge
Esport
Dit de la prova, generalment ciclista, en la qual el corredor, tot sol, intenta de recórrer una distància en el mínim temps possible.
radiomissatgeria
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats la recepció de missatges via ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca.
Com que un ús molt freqüent d’aquest servei és la cerca de persones, bé perquè es presentin en un lloc o bé perquè contactin per telèfon amb qui ha emès el missatge, hom l’anomena popularment buscapersones En la seva versió més senzilla, el missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari Altres receptors, cada vegada més habituals, disposen d’una petita pantalla alfanumèrica on hom pot llegir missatges curts La petició d’enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d’operació, al qual hom pot accedir des de la xarxa telefònica…
filtre antisolapament
Filtre emprat en sistemes mostrejats, previ als conversors analogic-digitals, i que serveix per a evitar solapaments espectrals.
L’espectre d’un senyal mostrejat és format pel del senyal analògic sobre el qual s’han pres les mostres anomenat espectre en banda base, més un conjunt de rèpliques anomenades àlies d’aquest espectre en banda base distribuïdes al llarg de l’eix de freqüències Les mostres adquirides en un sistema discret s’han de prendre respectant una velocitat mínima d’adquisició, proporcional a l’amplada de banda del senyal analògic a mostrejar, que és la condició de Nyquist la freqüència de mostreig ha d’ésser, com a mínim, dues vegades més gran que la major freqüència del senyal analògic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina