Higiene bucodental i prevenció de malalties dentals

La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida. En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació. Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal.

És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions, tant la temporal com la permanent. Tot i que la dentició temporal haurà d’ésser substituïda, no és convenient que a causa d’una malaltia, com la càries, es perdin peces abans d’hora. Si hi queda un buit abans de l’erupció de la peça definitiva, pot modificar-se la posició de les altres dents i, per tant, es pot alterar la sortida de la dentició permanent. Altrament, les malalties de les peces temporals poden estendre’s a les peces permanents subjacents a les genives. En qualsevol cas, és important que el nen aprengui aviat les normes d’higiene bucodental, perquè s’acostumi a mantenir-les per a la resta de la vida.

El principal objectiu de la higiene i les mesures preventives és el d’evitar el desenvolupament de la càries dental, la malaltia dental més comuna i la que causa més complicacions. Per a prevenir la càries és fonamental evitar el consum excessiu de sucres i aliments dolços, en especial entre els àpats i sobretot si són adherents. També cal que el nen rebi una aportació de fluor adequada, que pot aconseguir-se amb diverses mesures, com l’ús d’aigua potable a la qual s’ha afegit fluor, els glopeigs o els dentifricis especials.

La principal mesura per a prevenir la càries i mantenir una bona salut bucodental és la neteja adequada de les dents, per a impedir-hi la formació de la placa dental. La neteja de les dents ja es pot iniciar a l’any d’edat, amb les primeres dents, perquè el nen s’hi acostumi. Al principi, es pot fer quan es banya el nen: les dents se li raspallen amb un raspall molt suau i utilitzant només aigua. A partir dels tres anys, ja se li pot començar a ensenyar a netejar-se les dents tot sol, procurant que aprengui la tècnica correctament. Als quatre o cinc anys ja hauria d’ésser capaç de netejar-se-les tot sol correctament, i hauria d’haver adquirit el costum de fer-ho després dels àpats, com a mínim dues vegades al dia.

Per a prevenir les malalties dentals, o com a mínim diagnosticar-les precoçment, convé efectuar al nen algunes revisions odontològiques. La primera s’hauria de realitzar cap als tres anys d’edat, i a partir d’aleshores cal fer-ne una cada any.