Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
càmera de vídeo

Secció transversal d’una càmera de vídeo
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Càmera de televisió SECAM [televisió]
portàtil i autònoma que porta incorporat un magnetoscopi
.
Essencialment és una petita càmera de televisió amb òptica d’objectiu únic de focal variable zoom , dotada d’un tub d’imatge de petites dimensions 1/2’, generalment derivat del tipus vidicó, o també, més modernament, d’un dispositiu analitzador d’imatge, d’estat sòlid, del tipus CCD El senyal electrònic generat pel tub o l’analitzador és enregistrat directament per un magnetoscopi miniaturitzat, encabit en el buc de la càmera, sobre la cinta magnètica d’una casset videocasset de 1/2’ o de 8 mm
paper d’amiant
Tecnologia
Paper o cartó compost totalment o parcialment d’amiant.
És utilitzat com a aïllant tèrmic i per a pantalles resistents al foc en cuines, estufes, xemeneies, etc Pot ésser impermeabilitzat amb palmitat d’alumini i, sol o impregnat d’asfalt, és emprat també per a coberts La denominació paper es reserva als gruixos iguals o inferiors a 0,5 mm Els materials més gruixuts s’anomenen cartó o planxa i són utilitzats en electrotècnia com a suport de resistències que han de treballar a temperatures elevades o en espais confinats
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
Giovanni Battista Amici
Història
Científic italià.
Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante
Les grafidals
Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…
llim
Mineralogia i petrografia
Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm.
leucopènia
Patologia humana
Disminució del nombre de leucòcits a la sang per sota de 5.000 per mm3.
vitrita
Mineralogia i petrografia
Varietat d’hulla formada per franges horitzontals primes d’un gruix d’uns 20 mm.
És un carbó brillant, d’aspecte de mirall, molt semblant a l’atzabeja, i es presenta alternant amb altres tipus de carbó Té una fractura concoidal i no embruta
balí
Militar
Bala de petit calibre —inferior a 5 mm— utilitzada en les armes d’aire comprimit.
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina