Resultats de la cerca

Anunci de la fàbrica de gèneres de punt Colomer Germans, societat en comandita, de Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880, que serà continuada el 1902 per Colomer Germans Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880 en crear Narcís Colomer i Fills Quaranta anys abans 1842 trobem un Joaquim Colomer, fabricant de teixits de cotó amb mescla, a la mateixa ciutat, al carrer d’en Moles En desconeixem la possible relació de parentiu La maquinària era alemanya L’empresa proveïdora, tal com…

Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…

Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…

Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà…

Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a…

Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de la Cerda,…

Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de…

Doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1973 i catedràtica de biologia cellular de la Universitat de Barcelona des del 1985 emèrita des del 2013 Els seus àmbits de recerca se centraren en la biologia de la reproducció d’espècies d’interès en aqüicultura, la histopatologia de molluscs bivalves i els processos de bioacumulació en bivalves marins Formà part de la Xarxa de Biologia de la Reproducció 1995 i des del 1997 fou membre del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya L’any 1988 ingressà a l’Institut d’Estudis…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…

Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les aplicacions informàtiques a la…