Resultats de la cerca

Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…

El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de Pallars L’any 1491 Pessonada…

Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el Club Nàutic…

Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els…

Tot i que el lloc i el castell de Tendrui són coneguts des del segle X, les notícies sobre la seva església són força més tardanes Sant Esteve de Tencuy fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Tenrui hi consta amb la quantitat d’onze sous Vers l’any 1526, la rectoria de Tenruy era regida per Joan Loell En la visita pastoral del 1758, l’església de Sant Esteve de Tendrui es trobava en bon estat i tenia una petita sagristia darrere de l’altar…

Té un precedent remot en la Junta de Museus de Barcelona del 1907 i, posteriorment, a l’octubre del 2003 professionals de la cultura constituïren la Plataforma pel Consell de les Arts, que advocava per l’establiment d’un sistema de protecció i foment a la creació despolititzat i sense ingerències partidistes La llei per la qual es creà aquest ens fou aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2008 Estableix com a òrgans de govern el Plenari, integrat per onze membres de trajectòria reconeguda en l’àmbit cultural i independent elegits pel Parlament de Catalunya, amb les funcions…

Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…

Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat Filharmònica de…

Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J Balaguer Fou autor…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una intensa…