Resultats de la cerca

Vida i obra Autoritzat pel Consell de València 1459 a exercir per tot el regne la professió de notari, fou elegit conseller de la ciutat els anys 1469, 1472 i 1479 Sembla que mantenia relacions amistoses amb un important grup de poetes valencians, entre els quals destaquen les figures de Lluís Alcanyís, Francesc Barceló, Joan del Bosch o Rodrigo Díeç Amic de Joan Roís de Corella, participà al certamen marià celebrat a València el 1474 amb la composició Pont del gran cel del paraís escala , i prengué part en una Qüestió poètica conservada al↑ Jardinet d’Orats , de temàtica amorosa, que fou…

Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve Regina ,…

Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855, i d’una òpera, Werther , de la qual no se sap si s’arribà a estrenar Publicà una collecció titulada Cantos populares valencianos , que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873 Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol entre les temporades 1922-23 i 1926-27 Jugava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana 1924

D’origen basc, formà part de l’equip del Reial Club Deportiu Espanyol 1968-69 En aquells dos anys guanyà el Campionat de Catalunya dels 400 m tanques El 1970 retornà al Deportivo Getxo, el club de procedència

El 1563 passà a Nova Espanya Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios 1604, poc favorable als indígenes, que ocasionà la rèplica del jesuïta castellà establert al Perú Francisco Coello

Fou autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València

Era sacerdot Fou mestre de capella del Collegi del Corpus Christi Deixà una àmplia producció religiosa, que comprèn misses, magníficats, motets, villancicos , etc, sovint per a solistes, cor i orquestra

Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla

Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid