Resultats de la cerca

Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell Aquest traspàs…

Situació Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat Al bell mig d’una rodalia de masies i camins de l’alta vall d’Ora, a la riba esquerra del riu, trobem la casa-hostal i l’església de Sant Lleïr, els quals s’han convertit actualment en el nucli humà i d’hostatgeria d’aquests verals Mapa 292M781 Situació 31TCG905603 Al punt quilomètric 21 de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret de Tentellatge, arrenca a mà esquerra un camí que va a la vall d’Ora, Sant Lleïr, Sant Pere de Graudescales, Busa i la Selva Seguint aquesta via, sempre indicada, arribarem, amb 9 km, a Sant Lleïr,…

L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura romànica del segle…

Vida A catorze anys entrà com a meritori als estudis IFISA d’Ignasi F Iquino amb El Judes 1952 i anà ascendint de categoria amb títols com ara Sor Angélica 1954, Joaquín Luis Romero-Marchent, La canción del penal / Une balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó i Goodbye, Sevilla 1955, I F Iquino A divuit anys deixà aquesta productora i treballà durant un any a Cinematiraje Riera a continuació als Estudis Buch-Sanjuán, fins que Ramon Quadreny s’installà pel seu compte i ell li feu d’ajudant a temps parcial, tot i que ja tenia el carnet de muntador Els títols d’aquesta etapa són bàsicament…

Vida Estudià ciències de la informació, cinematografia i filosofia, i des del 1977 escriví i dirigí curts de ficció, industrials, documentals, anuncis i sèries televisives Formà part del collectiu Nous Directors Catalans 1984-88 i el 1987 realitzà un dels primers storyboard europeus assistit per ordinador, el projecte de llarg argumental titulat Barcelona-Berlín que no s’acabà fent El 1991 el COOB Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona el nomenà director de cobertura dels Jocs Olímpics en televisió d’alta definició TVAD i dirigí el film oficial Dreams of Barcelona 1992, amb Tomàs…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes de les quals…

Situació És l’església parroquial del poble d’Empúries o Sant Martí d’Empúries, petit nucli medieval agrupat damunt un promontori, situat a tocar el mar, a tramuntana de les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries i del seu antic port Aquest pujol, avui perfectament unit a la terra ferma, antigament era un illot i, més tard, un tombolo , on fou establerta la Paleàpolis, el primer establiment dels grecs foceus que fundaren Empòrion vers l’any 600 abans de Crist Mapa 296M781 Situació 31TEG099655 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat a Figueres A uns 2 km de la…