Situació
Aspecte que ofereix l’interior de l’església.
L. Prat
Al bell mig d’una rodalia de masies i camins de l’alta vall d’Ora, a la riba esquerra del riu, trobem la casa-hostal i l’església de Sant Lleïr, els quals s’han convertit actualment en el nucli humà i d’hostatgeria d’aquests verals.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG905603.
Al punt quilomètric 21 de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret de Tentellatge, arrenca a mà esquerra un camí que va a la vall d’Ora, Sant Lleïr, Sant Pere de Graudescales, Busa i la Selva. Seguint aquesta via, sempre indicada, arribarem, amb 9 km, a Sant Lleïr, havent seguit una bona part del temps el curs del riu. Tenen la clau a l’hostal veí.
Història
Ben segur que aquest temple havia estat un dels més secundaris de la zona, tal vegada ofuscat per la preponderància del monestir de Sant Pere de Graudescales, força proper. Tanmateix, actualment és un dels més concorreguts. No n’hem pogut trobar cap referència.
S’hi celebra culte anualment, a càrrec del capellà de Montmajor.
Església
És un edifici d’una nau rectangular, sense absis diferenciat, cobert amb volta de canó. Hi ha dues portes. L’una és posterior i fora d’ús, al frontis, a la qual s’accedeix per uns graons que salven el desnivell, i damunt la qual hi ha el campanar d’espadanya i, a mitja paret, una finestra.
L’altra porta —la primitiva— adovellada i de mig punt, és a la part de migdia. A l’interior es veu la tasca d’adaptació a les noves necessitats litúrgiques, que obligaren a fer-hi una sòbria restauració. A l’indret de l’altar hi ha dues finestres, ambdues de doble esqueixada, al mur de llevant i al de migdia. Encara s’hi conserva el cor que hi fou muntat posteriorment.
L’aparell és molt rústec, de reble, amb carreus als angles. S’observa una lleu diferència entre la volta i els murs, la qual pot indicar que, en un principi, el sostre podia haver estat de fusta, sense la volta empedrada, que hi devia ésser afegida posteriorment.
Entretant, a mà dreta, hi ha una petita pica sobre una columna; tots dos elements provenen de l’antiga i veïna parròquia de Sant Andreu de la Móra.