Resultats de la cerca
Es mostren 2972 resultats
Pierre Puvis de Chavannes
Pintura
Pintor francès.
Fou fortament influït pels grans fresquistes italians del s XV En la seva producció decorativa donà a la tela, generalment de grans dimensions, tota l’aparença del fresc el sintetisme, la pinzellada plana, els colors esclarissats, la línia de l’horitzó alta, les figures a primer terme i molt grans i una gran simplicitat en la composició Per tot això és considerat un dels precursors de la pintura moderna Entre les seves obres decoratives cal esmentar Concordia i Bellum 1861 per al Musée de Picardie a Amiens, Marsilia, porta d’Orient 1867-69, per al Musée des Beaux-Arts de Marsella, El bosc…
Sant Vicenç del Castell de Lluçà

Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Fototeca.cat
Església
Església romànica de Lluçà (Lluçanès), dalt d’un turó situat a prop del mas del Castell.
Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt Dues finestres de doble esqueixada illuminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis Com a…
Castell de Privà (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Panoràmica general del turó de Privà amb les restes del castell i de l’església de Santa Margarida ECSA - JGiralt Dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació des del riu Noguera Pallaresa cap a Vilanova de la Sal, s’aixeca el turó on són situats tant aquest castell com l’església de Santa Margarida de Privà Mapa 32-13327 Situació 31TCG185404 És una mica difícil d’arribar-hi El camí més curt i fàcil és camp a través, o bé per la banda de ponent o bé per la meridional, sempre partint des de la pista que porta de Vilanova a l’antic baixador del tren, sobre el riu Noguera…
Sant Romà del Castell de Rocabertí (la Jonquera)
Art romànic
Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en fou nomenat…
El ratpenat nòctul gegant
El nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és, sens dubte, el ratpenat més gran d’Europa Junta de Extremadura / José Antonio Díaz El ratpenat nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és una espècie que no es va descriure en l’edició del volum de mamífers d’aquesta obra, del 1987, ja que les observacions als Països Catalans són posteriors És el quiròpter més gros d’Europa Té un aspecte imponent i superb La seva coloració general és força uniforme, de tons bruns A la part dorsal, el pelatge és d’un castany rogenc, i la panxa, bastant més clara, d’un marró groguenc Els pèls, que són relativament llargs…
la Bordeta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sants, actualment del districte de Sants-Montjuïc (Barcelona).
La Bordeta nasqué d’un antic edifici al peu del camí Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat i al costat de la Riera Blanca, que ja al segle XVI servia d’hostal i era conegut com l’hostal de Provençana Quan a la fi del segle XVIII arribà la primera industrialització de la capital catalana, amb els prats d’indianes situats al peu de Montjuïc, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta El 1857 esdevingué un dels quatre barris…
Dexter Gordon
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
S’inicià en la música a treze anys tocant el clarinet El 1940 entrà en l’orquestra de Lionel Hampton, i el 1944 en la de Billy Eckstine, des d’on es projectà com un dels pioners del saxo tenor en l’estil bop Els primers anys de la dècada dels cinquanta treballà un altre cop a Los Angeles, sobretot amb el també saxo tenor Wardell Gray L’addicció als estupefaents, però, dificultà la seva carrera durant quasi tota la dècada Recuperat, visqué a Europa del 1962 al 1976, tocant com a solista acompanyat per músics com Kenny Drew i Tete Montoliu El 1986 fou l’actor principal del llargmetratge de…
Biagio Marini
Música
Compositor i instrumentista italià.
Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb…
Conrad Paumann
Música
Compositor i organista alemany.
Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu fill Pau, que…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un dels reformadors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina